dimarts, 16 d’octubre de 2012

Comerç just poc just

L'acte de comprar és un acte de responsabilitat. No és només un intercanvi de diners i productes, sinó que amb aquest estem potenciant un tipus de productors i alhora de productes que acabaran confegint el nostre panorama comercial i potser el paisatge que ens envolta. Amb els anys han aparegut molts comerços justos que sota  aquesta etiqueta venen una gran varietat de productes suposadament curosos amb el productor. És a dir, que se li paga un preu just per allò que fa, potser més car però que respon a criteris més d'igualtat i justícia que de productivitat.
Seguint aquest raonament, una de les coses que sempre m'ha xocat més en molts d'aquests productes justos, és la injustícia que cometen amb la meva llengua. La majoria estan etiquetats en diferents llengües, mostrant el gran sentit comercial que tenen, però a l'hora de trobar-hi el català, aquest és anecdòtic. Residual. Potser sóc primmirat, però si un productor fa bandera de la justícia, així com el comerciant amb un producte venent-me'l a un preu més elevat perquè s'intenta que l'esforç realitzat per fer aquell producte sigui compensat de manera proporcional, jo, com a consumidor, també vull justícia a l'hora de comprar. És a dir, si jo faig l'esforç per convicció de pagar un producte que puc obtenir més econòmic a un preu més elevat per tal de que el productor rebi allò que li pertoca i no els intermediaris, potenciant així un tipus de teixit productiu, també vull que aquest pensi en mi i que quan posi a la venda qualsevol producte, aquest també estigui etiquetat en la meva llengua. Perquè els drets també van acompanyat dels deures i si ell reclama un tracte just per la seva feina, és lògic reclamar el mateix tracte per a mi. 
Per tant, quan entro en una botiga de comerç just o la que sigui i el producte que prenc no està etiquetat també en català, aleshores aquell producte i per consegüent el seu productor i intermediaris, perden
 la meva complicitat a l'hora de reclamar justícia i demanar-me un esforç econòmic. I per tant, allò que li passi al productor o al comerciant -aquest també tria els productes que posa a la venda- ja no és problema meu i tant me farà donar els diners a la petita botiga de barri o a la gran superfície multinacional.