Calders, juntament amb d'altres ajuntaments, es proposa compartir secretari. Sembla que per qüestions d'estalvi, una raó ben lògica tenint en compte els temps que corren. Però en comptes de tranquil·litzar-me i alegrar-me aquesta notícia, m'inquieta. Em deixa intranquil.
El secretari és la figura legal de l'ajuntament. És la persona que vetlla perquè tot allò que es fa en un ajuntament estigui dins de la legalitat. Per entendre'ns, és qui vetlla que no es traspassi cap línia vermella i tothom compleixi les lleis. Darrerament ja havien disminuït les hores d'aquest a l'ajuntament. Un parell d'anys enrere el secretari treballava quatre dies a la setmana. Més endavant passà a dos i a partir d'ara, doncs menys, ja que si cal repartir una persona en tres ajuntaments, toca a una mica més de dia i mig.
Segurament hi haurà algú que omplirà aquest buit si cal, segur. Però l'única persona formada en matèria legal a l'ajuntament i reconeguda és aquesta. És el professional de l'ajuntament, els regidors o fins i tot l'alcalde, no n'han de saber res de lleis. Tenen el secretari que és qui els orientarà en la seva tasca i qui vetllarà perquè es compleixin aquestes.
La seva feina és assessorar en tots els camps, des de donar llicències d'obres i d'activitat, fins a aspectes legals d'ordenances, d'accions de govern o validar les decisions preses o refusar-les. Fa de rails per tal de que l'equip de govern o l'oposició no descarrili. En cas de que el seu assessorament no es tingui en compte, aquest fa un informe en que pot posar en dubte la tasca de qualsevol i per tant, és potser la persona que, si fa bé la seva feina, treballa més pel poble. Ja que ell es regeix per unes regles clares i està fora -repeteixo, sempre i quan faci bé la seva feina- de tota feblesa conciutadana. Té la llei com a coartada i no té necessitat de ser agradós amb ningú. Vetlla perquè el marc legal es respecti.
Per tant, abans de retallar, jo, tot i que no estic al seu lloc ni sé de quins números parlem, hagués retallat per altres bandes, per d'aquesta manera tenir sempre les esquenes ben cobertes. No fos cas que els llagoters de l'entorn m'enceguessin i perdés el món de vista. Si és que realment m'interessa ser legal, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada