Veure en Mas al programa Salvados va ser molt aclaridor. D'entrada ens va confirmar la facilitat que té per parlar de manera planera i propera. Té quelcom. Sap fer-se agradable i entenedor. També sembla que és sincer. No es va amagar a cap pregunta, va respondre clar i concís i de manera elegant. Potser sobrava cedir el pas a una àvia quan no venia cap cotxe. Però suposo que són rèmores de les campanyes electorals, que calen i al final surt espontàniament. Costa desprendre's d'aquest ensabonament.
Allà mateix va aclarir que està a favor del dret a decidir i que si aconsegueix majoria absoluta, sigui com sigui, diguem-ne consulta, diguem-ne referèndum, preguntaria al poble català quin futur vol. M'inquieta aquesta reiteració en el tema de majoria absoluta, però bé, suposo que no es farà enrere si suma majoria amb d'altres partits. També va esbossar com era l'estat català que té en ment. Quatre ratlles. Quatre pinzellades. D'entrada, d'eliminar els peatges, res de res. La Caixa mana massa. De l'euro per recepta, malgrat augmentin els ingressos, res a fer. I d'impostos especials, ni tocar-los. Va recalcar i aquí hi estic d'acord, que el castellà és una riquesa pel país i suposo que ja es trobarien fórmules per tenir-ne cura sense que ofegués el català. Però en general, un esbós inquietant. Ara bé, el programa, lluny de desil·lusionar-me, em va esperonar. Perquè va ser un programa aclaridor. Una part de la campanya la basa en el fet de que si treu majoria absoluta -si suma amb Esquerra i CUP, no ho farà?- farà un referèndum. Per tant, veient que les seves polítiques són totalment agresives amb els que menys tenen, caldrà fer un pensament. Cal votar un partit que a més d'assegurar el referèndum i si s'escau la Independència -ja n'hi ha que ens ho garanteixen i ens han donat amb els anys més mostres que ells de la seva coherència- cal votar un partit que pensi amb les persones. Amb totes les persones, no només amb les més solvents. Si l'únic aspecte llaminer d'en Mas és el de promoure un referèndum i aquest ja me'l garanteixen altres partits de l'arc parlamentari, aleshores tinc clar a qui no votaré. Sobretot perquè memòria tinc la que tinc i el que si que recordo són les retallades, les càrregues policials, els casos de corrupció i el tarannà amiguista d'aquest partit de l'oasi català.
No ens enganyem, la pastanaga avui és el referèndum, però el país que volen és el de sempre, escanyant als mateixos i la veritat, que m'escanyin en català o en castellà, m'ofega igual. Per tant, com que d'opcions n'hi ha, votaré esquerra, esquerra catalana. La que a més de garantir-me el dret a decidir, em garantirà els meus drets com a ciutadà, no com a súbdit o mà d'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada