La meva amiga

Fa dies us en vaig parlar. Ara feia dies que no la veia, però aquest matí, de camí a la feina, m'ha vingut a saludar i educadament, no podia ser d'altra manera, m'he aturat, he tret la càmera, he abaixat la finestra- amb les presses i l'emoció m'he equivocat de finestra, petit detall- i l'he fotografiat. Ella, amb paciència, ha restat allà, mirant-me. Esperant-se. Sóc maldestre, perdona'm. I finalment l'he pogut caçar. L'he fotografiat. Que n'és de bonica! Gràcies, amiga.