dimecres, 2 de maig de 2012

En un tancar i obrir d'ulls


És el que cal. Cada dia com si fos el darrer. Cada dia gaudint del minut. De l'instant. Fruint de les estones robades a la rutina per poder gaudir amb l'infant, amb els de casa, amb els amics. Avui, enmig d'una passejada en bicicleta, ens hem aturat a tocar d'un camp. De civada, diria. I mentre jo em girava d'esquena, en Berenguer corria i s'amagava. Bé, s'estirava i feina que tenia jo per trobar-lo. Les tiges són altes. Ell, xic. Però les seves rialles me'l feien trobar quan m'hi acostava i després, canvi de torn. Ell es girava i jo em llançava enmig del camp. I m'esperava mentre ell em buscava. En aquella cambra de colors. Parets verdes i sostre blau. I així força estona. Després, més endavant, ens hem aturat a collir quatre badabadocs -faré un ram per la mare, deia rialler- i hem tornat a casa. Només arribar una trucada d'una amiga m'ha fet saber que el company d'una altra amiga està greu. Molt greu. Un accident en bicicleta. Té dos fills petits i molt camp per córrer. Ella és jove. Ell, també. 
Aleshores te n'adones de la fragilitat del que tenim. Del que som. I anheles que tot surti bé. Que demà sigui un altre dia, però un dia bo, quan s'explicaran l'ensurt que han patit, el tràngol que els ha fet passar. Però és una pàgina feixuga per fer-la girar de nou. I penses en els fills. En el desconeixement. En tot el que els ve a sobre i en la mare. En la companya. En l'amiga.  
No em puc ni imaginar què deu estar passant. És impossible. Hi ha dolors que només en sap l'abast qui els pateix, els demés, podem somiar, fantasiejar d'acostar-nos-hi, però és impossible. Mai coneixerem el patiment dels altres.
Suposo que ella se'n sortirà. Ell, no ho sé. Té bons motius. Tenen bons motius. Però l'esdevenidor és negre. Els de l'entorn poden prometre ajut, suport, però l'única crossa que no li poden donar, és la que necessita de veritat, la que alleuja l'ànima. La que li retorna el somriure.  
I faig l'únic que se m'acut. Tanco els ulls i des d'aquí els envio una forta abraçada. Una gran abraçada. Demà o quan sigui, cal espai per ordenar les idees, ja ens veurem i aleshores, la notarà. La hi faré. Ben forta. Ànims.