Com m'agrada! Ara és moment dels sacrificis. De treballar en equip. El vaixell s'escora i és hora d'arromangar-se, d'anar tots a una. Cal deixar enrere les disputes personals, és el moment de treballar pel país, de donar-ho tot per sortir d'aquest atzucac on hem anat a parar. No hem de buscar culpables, cal buscar solucions. Per descomptat la consellera compta amb el sacrifici dels funcionaris. Comptem amb ells! Rebla cofoia tot intentant tocar la fibra. I és que vol endolcir unes mesures ja de per si soles força amargues. I alguns ens les creiem. Alguns diem, com en Pep, llevem-nos d'hora i treballem. Fem. Produïm que en va el futur del país. Que si volem, som imparables.
Però aleshores, un dia, descobreixes que si et poses malalt, que si estàs de baixa, l'equip et deixa. S'oblida de tu. Amb sort un bot amb mig barril de rom, quatre arengades i abandonat a la teva sort. O pitjor, un tauló rosegat i a surar. A buscar una illa deserta o corrents favorables que t'ajudin a sortir-te'n. I és aquí quan dubtes. Quan desconfies.
És que l'esforç només va en un sentit? El compromís és només per una banda? Aleshores no en dubteu, si només té una direcció, triaré la meva car ells, des de sempre, només trien la seva i el que em passi a mi, se'ls en fot. Ja m'ho varen demostrar quan ens portaren a aquesta crisi tot enriquint-se.
Privatitzem els guanys, socialitzem les despeses, canten inflats.
Fa temps que ho deia l'Ovidi. Ha plogut força des d'aleshores, però tot plegat ha canviat poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada