Que en són de pesats aquests "romans". Que en són de pesats aquests espanyols. Cada cop que un dels seus infames cabdills guanya, canvia les tauletes escolars. Ahir era l'Educació per la Ciutadania, avui serà una Educació Constitucional. Es veu que amb l'anterior es dividia, es veu que una educació ètica els molestava, perquè en el fons era això, ètica, i per tant, volen canviar-la per conèixer la prostitució, ai, perdó, la seva constitució. La llei de les lleis. La mare dels ous. La gènesis de l'estat. Aquella llei suprema que serveix per a castrar les aspiracions dels catalans i si aquests hi troben una escletxa, la reformen i ja està. Atado y bien atado, només faltaria. La ciutadania deixem-la de banda, l'acatament s'escau més, deuen pensar. Obeir i callar.
També parlen d'impulsar l'anglès. Impulsar-lo ells! No m'estranya, amb els grans poliglotes que hem tingut i tenim de caps a l'estat, fan pena. Són la riota d'Europa, sempre de bracet dels traductors. Només una llengua. Només una manera de veure el món, la de la testosterona. La de la pell de brau corejant el sacrifici animal com a espectacle. Déu n'hi do. Segur que si els deixem al mig de Trafalgar Square o a la plaça Pompidou se'ns posen a plorar i comencen a parlar en espanyol cridant fort, perquè els entenguin, vaja. Ni anglès, ni francès, ni alemany, ni basc, ni català, ni gallec. Res de res. La seva i prou. Per a què, es deuen dir. Es pensen que encara viuen al segle XVI. Il·lusos. Els temps estan canviant però no ho veuen. Europa els queda lluny, com gairebé sempre per cert i qui menys, parla dues llengües. Només faltaria!
Potser el més positiu de tot plegat és que el poble català si no se'l sacseja bé, no fa gas i aquests, tal com van, acabaran sacsejant prou l'ampolla perquè els peti als dits i es desvetlli finalment.
Vista els estràbics siderals.
Visca l'estanquera daltònica.
Si això ens ha d'alliberar... És clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada