dilluns, 16 de gener de 2012

Tiranosaurus Rex finitus

Serà veritat que a Palomares no hi havia radiació? La veritat és que ens pensàvem que la seva longevitat, a part de deure's a que sempre triava el costat guanyador, es devia a l'exposició cos Danone al bany Nodístic, però no. Es veu que tot té un principi i un final, i en aquest cas un final llarg, massa llarg.
Segurament tenia moltes virtuts. Segur. Els licaons també en tenen, però ai de tu si te'ls trobes de cara al desert, et costarà trobar-n'hi, com a ell.
Algú benintencionat dirà que ara que és mort tampoc cal fer-ne sang, però què voleu que us digui. Ja poden venir amb homenatges, clarobscurs i personatge polièdric, que si una cosa era clara, era la seva única cara, la del feixista pompós i arcaic. I prou.
La veritat és que em fot que aquest tipus de personatges morin al llit. Tranquil·lament, com el de veu de soprano tap de bassa o l'olímpic penell. Acompanyats dolçament pels éssers estimats i que mai, mai, passin comptes d'allò que van fer i a sobre la majoria dels mitjans de comunicació destaquin la seva part humana i vinga a fer-els-hi la gara-gara. No és just. Les coses pel seu nom. Només cal que feu una cerca sobre ell i veureu com opinava de tot, i de la mateixa manera que les seves opinions eren sempre semblants, les solucions que proposava també, la força. La brutalitat i l'autoritarisme.
Doncs què voleu que us digui, malgrat que el Yeti de Veri, sí, aquell bitxo que es balancejava per entrar a la cabana ara ens ha deixat per sempre - esperem - , sempre tindrà un record generós a la meva ment. La mort, de manera contrària al que em passa en altres casos, no me l'endolceix. Al revés, m'indigna tota la llagoteria del voltant, de tots els que només veuen el costat positiu - ah, és que en tenia? Es veu que sí, tu, però troba'l- del personatge.
Senzillament, com que el moment no li permetia prendre les armes per anorrear l'oposició, declarava feréstegament, però les intencions les tenia. Més d'un cop va declarar de manera bèstia sobre els que no opinaven com ell. Aquest personatge no es mereix cap homenatge, senzillament li diria si el veiés que em toqués els nassos, que callés, que es quedés a casa tenint cura de la llar i dels fills, que me'l cascava, que el penjaria d'un màstil o bé li fotria una canonada. Expressions, per si algú se'n sorprèn, dites totes per ell en referència a personatges o situacions de discrepància a les seves opinions.
Per cert que l'èuscar, tot i que segons ell era una llengua morta - que ho digués ell que ni amb subtítols se l'entenia té conya -,  l'ha sobreviscut.
La pena és que ni el banyetes, si existeix, el voldrà aguantar una eternitat. Llàstima, se'n sortirà de nou i l'enviaran vés a saber on i no al rebuig, com caldria.

1 comentari:

Jaume Carné ha dit...

Si senyor Sergi!!
Ja ho dic jo, que ell que hi devia creure segur que va a l'infern.