divendres, 20 de gener de 2012

Pepe i Espanya

Veig el gran impacte mediàtic de la trepitjada de Pepe a Messi i se m'escapa un somriure. Un lleu somriure. Sembla que és la notícia de l'any, la crònica esperada. Tothom en fa sang i tertulians d'arreu analitzen la reacció d'aquest tarambana. D'altres es posen les mans al cap per la repercussió que tindrà això en les ments fràgils dels infants. Un mal exemple sentencien. Un personatge per a tancar, acorden molts. I és veritat, és una mala acció. Una humiliació al jugador indefens que es troba a terra. S'aprofita de la seva posició de privilegi per esclafar l'enemic, suposo que pensa.
Ara bé. Potser aquesta energia desplegada, potser aquesta indignació col·lectiva podria desviar-se cap a altres camps, més pràctics qui sap. M'estranya que tots els tertulians, tots aquests personatges que s'indignen des del seus púlpits per una trepitjada en un terreny de joc, no s'indignin de la mateixa manera quan Espanya trepitja Catalunya. Quan per l'article vint-i-cinc es nega a pagar el que deu. Aprofita la seva posició de privilegi i ens fa anar com uns titelles. Juga amb nosaltres.
Curiosament sembla que la Generalitat demanarà un préstec a l'Estat per més o menys la quantitat que ens deu. És a dir, que a sobre de no pagar-nos farà negoci amb els interessos que ens cobrarà.
D'altra banda, casualment, tot i que no hi crec massa en les casualitats i menys en política, el deute de la Generalitat amb els ajuntaments ve a ser el que ens deu l'Estat, segons la consellera.
Vaja, que m'agradaria que l'Estat sortís en portada i els mateixos que s'indignen pel paperot que fa el jugador, que es justifica amb l'entrenador, com l'Estat amb Europa o la crisi, s'indignessin amb aquest Estat morós i lladre i també el crucifiquessin mediàticament per les seves males arts.
Però és clar, no es pot comparar. Una cosa és important, transcendent, una victòria que ens alegrarà la vida uns instants tot fen-nos oblidar els maldecaps reals i  l'altra no tant. La salut, l'educació, el futur.
Per tant, endavant. Seguim indignant-nos per una trepitjada en un terreny de joc i oblidem-nos de les trepitjades a l'ànima i l'essència del país.
Potser sí que l'infant que es vol protegir sortirà més perjudicat per la trepitjada de Pepe que la de l'Estat, no ho sé. Temps al temps.

1 comentari:

Boladevidre ha dit...

Seguint el fil des de Google Analytics, he trobat el teu bloc.
En primer lloc gràcies per tenir el meu entre els teus enllaços.
En justa correspondència però, sobretot, perquè m'agrada molt el teu, també t'he posat entre els meus enllaços. I de passada et deixaré un enllaç del meu post del dia de reis, des del qual, si et ve de gust, et podràs despenjar un recull de contes i narracions breus meves.
Moltes gràcies!
http://boladevidre.blogspot.com/2012/01/els-reis-us-han-deixat-un-regal-al-meu.html