La senglanada

Avui a Calders s'ha fet la Senglanada, una cursa en bicicleta que passa per corriols i pistes del terme en un recorregut d'uns 35 quilòmetres. Després d'uns quants anys comença a ser una cursa consolidada, una marca al calendari pels afeccionats a la bicicleta. Hi solen participar poc més de tres-centes persones i el grau de mobilització popular és espectacular. Un munt de gent d'àmbits molt diferents col·labora en aquesta cursa. Està clar que si no fos de tal manera seria bastant difícil de realitzar, impossible potser. Al capdavant, gestionant-ho tot, un grup d'afeccionats al pedal dirigeixen tot aquest esperit. Engresquen tota aquesta gent i aprofiten tota aquesta empenta. Segurament és un dels trets que defineix el poble, aquest avocar-se en allò que s'organitza i col·laborar en el que calgui. Tothom s'arromanga, tothom s'hi sent partícip.
És un dia de gala pel poble. Ja de bon matí, la cursa comença a les nou però a quarts de vuit arriben els primers participants, la zona del camp de futbol bull d'activitat. Uns preparant el foc per a fer la botifarrada del final, d'altres muntant carpes, parant taules o preparant les inscripcions. Tan hi fa, ningú resta ociós.
I a mesura que es va omplint els dels avituallaments marxen cap al seus llocs. Avituallaments ben assortits de matèria i gent.
Alguns fa dies que hi treballen, preparant el recorregut, senyalitzant-lo, aconseguint els regals, els records o bé fent-ne difusió, d'altres el mateix dia, a peu de canó, és igual, de feina n'hi ha per a qui en vulgui.
El dia de la cursa és la darrera volta de l'engranatge, la màquina ja treu fum, en la ment de tots està aconseguir que aquells que vénen al nostre poble a córrer, gaudeixin de l'indret, de l'hospitalitat i de l'organització d'aquest acte. És el que mou el fer dels que allà hi ha, l'anhel de veure marxar els participants amb aquell somriure de satisfacció a la cara, pel matí ben aprofitat i pel tracte rebut.

I enguany, no en dubteu, ha estat altre cop un èxit i per primer cop, atalaiant-nos des del campanar o sobrevolant el terme, unes cigonyes que arribaren ahir. A més, per arrodonir la festa, força participants ens han comentat que s'han creuat amb uns senglars que els mostraven el perquè del nom de la cursa, la senglanada. Una prova per a un poble madur que sap mobilitzar-se quan cal.