Una treva enmig de dies rúfols i frescos. Dies que poc acompanyen a sortir, encara que ni plogui ni faci fred del viu, en canvi ahir hi va haver un parèntesis. Un alto al camí. Ben cert és que el matí es va llevar emboirat, però cap al migdia una ventada o el sol ufanós, tant hi fa, s'ho va emportar tot i l'astre rei lluïa ferm.Amb aquest reclam no vàrem poder fer res més que gaudir de l'instant i improvisant un àpat de primavera ens vàrem instal·lar al pati. El sol lluent i un arròs negre del Soldevila, el colofó.
Després, mandrosos i tips, també un xic embriacs de sol, vi i benestar, vàrem restar al pati jugant i xerrant. Fent castells de sorra amb les mans i la ment. Parlant de l'esdevenidor alhora que pastant amb l'infant.
Ahir va ser un migdia agradable. Senzill. Tranquil. Casolà. Un avançament dels dies que vindran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada