Aquest matí ben d'hora, cap a quarts de set, hem marxat cap a la Cerdanya. Hem anat amb l'Albert i el Xavi a Portè a esquiar. El cotxe l'hem aparcat a peu de pistes, on hem arribat cap a les nou.La pujada es pot fer paral·lel a les pistes de Portè o bé per aquestes i és clar, veient que encara no hi havia ningú esquiant, hem anat pujant per les pistes fins al capdamunt. Anàvem seguint el Rec de l'Orri. Sembla que la neu de fa uns dies allà va ser força generosa i arreu on miressis veies cims ben blancs.
Un cop a l'alçada del darrer remuntador, hem deixat les pistes i hem enfilat directe cap al cim. Des d'aquí es veu el petit circ que envolta les pistes amb cims alterosos i desafiadors.
Només deixar les pistes hem trobat una mica de gel, ja que el vent es deu haver emportat la fina capa de neu que havia caigut els dies anteriors, però a mesura que anàvem pujant, hem anat trobant trams ventats i d'altres amb neu pols, segons l'exposició d'aquests al vent.
Al coll del pic, un cop hi hem arribat i amb una postal magnífica dels cims d'Andorra al davant, hem deixat els esquís i hem acabat de pujar a peu. A dalt el vent bufava fort i després de fer quatre fotos i mirar el paisatge tot intuint propers objectius, hem baixat altre cop al coll, on ens hem calçat els esquís per iniciar el descens.
És una sortida força fàcil, que permet fer-la en un matí i que té l'encant que gairebé des del principi ja veus el cim al fons i tota l'estona t'acompanya. Una sortida per a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada