dissabte, 31 de desembre de 2011

Formiguera

Ahir vàrem dir d'anar a esquiar cap al Puigmal, però veient que les previsions eren de fort vent i que ens havien dit que estava tot molt gelat, vàrem decidir provar sort cap a l'Ariège.
A aquella banda es veia tot molt ennuvolat i a mesura que ens hi acostàvem, cada cop nevava més. Finalment, amb la carretera blanca i el cotxe que lliscava -malauradament no duia cadenes perquè no m'esperava neu- vàrem decidir fer mitja volta i anar cap a Formiguera. Com a mínim la carretera estaria neta fins a les pistes i des d'allà podríem fer algun cim.
Després de mirar plànols i preguntar, vàrem decidir anar cap a la Serra de Maury per provar de fer el Pic de Mortiers o bé anar fins al refugi de Camporells. Vàrem pujar per la pista d'esquí fins al capdamunt, on els remuntadors no anaven pel fort vent. A dalt de tot, on hi ha una cabana de socors, vàrem decidir fer mitja volta. El vent se'ns emportava i hi havia una boira densa. Quinze centímetres de neu nova, vent amb puntes de fins a 100 Km/h, cornises en determinats sectors i una visibilitat d'uns cent metres, poc engrescador, ben cert.


Per tant, un cop tips, a la cabana vàrem ganyipar a tocar d'un radiador que anava malgrat no hi havia ningú, vàrem fer la baixada. Primer sols, després ja enmig de la gent que esquiava.
D'aquí uns dies potser hi tornarem. Això sí, si no fa vent i amb una mica de sort, farem la volta que volíem fer.

2 comentaris:

Mònica ha dit...

Ostres noi!! Tu sí que estàs en forma... I pensar que un dels meus bons propòsits per aquest any és caminar 20 minuts al dia...
Petons!

Sergi ha dit...

Tot és començar... I segur que després ja no hi ha qui t'aturi.