dissabte, 24 de desembre de 2011

Nadal és aquí!

L'altre dia una amiga que fa un programa de ràdio em van demanar si volia explicar què significava el Nadal per a mi. Explicar-ho després d'haver perdut una persona estimada o bé després de tenir un fill, és clar. Qualsevol dels dos punts de vista. Ambdós casos m'han passat fa poc i potser per això semblava que podia donar la meva opinió.
La veritat és que al final no ho vaig fer. No en vaig ser capaç. No per res, senzillament perquè va ser massa sobtada la demanda, sense temps per pair-ho, potser perquè tenia el cap en altres llocs o qui sap si senzillament perquè no m'interessava.
Ara, passats uns dies, veig el què li hauria dit, però tampoc sé si és el que hauria buscat per aquestes dates. Un discurs menys, com diríem, menys melós?
Jo li hauria dit que per a mi el Nadal no és res. Només uns dies més de festa, uns dies on sembla que cal sortir al carrer amb un somriure ingenu a la cara i que tot té solució. Uns dies en què tothom sembla millor i aleshores te n'adones de com en som d'hipòcrites. Si aquests dies som tan bons, perquè la resta de l'any anem fent la viu-viu? Ens hauria de caure la cara de vergonya.
Jo li hauria dit que no jugo. Que sóc dels que volen viure amb criteri. Dels que intenten viure segons les seves conviccions i que aquestes dates, aquests dies, no em fan ni fred ni calor. Que intento ser coherent, dia rere dia. Malgrat l'acord universal per fer-nos sentir aquests dies  més feliços, il·lusionats, solidaris, consumistes, alegres, oberts... Consumistes. Res. Que sóc el mateix i penso igual.
Que se'm morís el pare no m'afecta especialment aquests dies. Per què hauria de ser diferent de fa una setmana? Per què cal institucionalitzar el dolor? La pena? La solidaritat? Sembla que és el ara toca, ara no. Avui és bo ser així, demà farà nosa. Quadriculem-ho tot. Controlem-ho tot. Posem-hi data de caducitat.
I tenint un fill, m'ha canviat? Home, senzillament, hi ha tants estímuls que el captiven, que el nadalitzen, que és difícil no fer-ne cas. Però segueixo pensant el mateix. Avui, ahir o demà no seré millor o pitjor, seré el mateix i per a ell, per sort,  també. No haurà d'esperar al Nadal per sentir un t'estimo o bé rebre una moixaina abans d'anar a dormir o quan es llevi. Tampoc li costarà rebre un bes ben llarg i calorós o una abraçada càlida. No necessito d'una agenda per ser feliç i estimar. Menys encara necessito una empenta per saber a qui estimo i a qui trobo a faltar. Ni el Nadal m'ho recorda més ni ho vull. Al contrari, m'emprenya aquesta comèdia. I si algú em fa nosa, me'n fa aquestes dates també. No fotem.
El Nadal és època d'àpats tradicionals, de restar a casa - pel fred, és clar i per les retallades, ben segur i també perquè el sol es pon d'hora, ves sinó - com la castanyada de fer castanyes o Sant Jordi de mirar llibres. I punt. Res de més místic o romàntic, senzillament uns hàbits que afavoreixen l'entorn... I els mercats. I demà, serà un altre dia. Una data més del calendari per passar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A alguns llocs de Sudamérica celebren el Nadal anant a la platja i fent una gran barbacoa. No fa fred ni s'han de recloure a casa, simplement és un dia on es reuneix la família que potser fa temps que no es veu. No cal que ningú estigui obligat a tenir sentiments religiosos, i no cal menjar més o menys, simplement és un dia de reunió familiar. És difícil trobar un dia per reunir tota la família, el dia de Nadal és un dia especial, ens agradi més o menys, i moltagent es reserva aquest dia per reunir-se amb la família. També hi ha que aprofita per anar de viatge i estalviar-se veure la família, però això ho farien igual encara que la reunió fos el setze de setembre.

Tinet ha dit...

Jo no he patit una pèrdua molt propera que trobi especialment a faltar en aquestes dates, però puc entendre que qui ha perdut algú molt proper, en aquestes dates de reunions familiars l´enyorança creixi. Pel que fa al fill, a mi m´agrada veure la il.lusió amb que caga el tió, veu passar els reis...però també m´agrada veure com celebra l´aniversari (que també cau en aquestes dates), o celebra una festa a l´escola, o es retroba amb els cosins, o simplement descobreix una cosa nova que el captiva. Per mi el Nadal només serveix per trobar-te amb gent que sino existís el Nadal la veuries només als funerals. I si aquesta gent no la veus la resta de l´any, és que potser no n´hi ha necessitat. L´única excepció, en el meu cas, és que em retrobo amb la germana i les nebodes que viuen fora del país