Ell

Avui, tot estenent roba, m'he quedat durant uns instants amb una samarreta del Berenguer a les mans. De cop m'he preguntat si seria capaç jo de comprar-n'hi una sense equivocar-me, si li encertaria la talla. Ràpidament m'he dit que no. De poc serveix que els posin una etiqueta amb l'edat aproximada a les peces de vestir, mai concorden. Aleshores, m'he plantejat si això era un mal senyal. Un senyal de que quelcom no anava bé i he vist que segurament el tema de la roba potser denotava quelcom. Despreocupació, desinterès?
Una mica angoixat he començat a plantejar-me què volia dir i si era sinònim de passotisme, però poc després, com un llamp que em colpegés al cap, se m'ha començat a omplir la ment amb les coses que sí que sé del meu fill. Amb les coses que podria al·legar en favor meu.
Sé, per exemple, que la llet li agrada tèbia, ni massa calenta ni massa freda. Que li agrada anar descalç i que si li demanes un petó, te'n pot fer un de cargol, un de pet, un de papallona, un de nas o sorollós. Que li encanta que ens abracem tots tres, sa mare, jo i ell i ens llancem al llit. Que fem una abraçada de tres o ballem. Donar menjar als cavalls i tot seguit anar al parc a jugar a botiguers. Passejar-se amb bicicleta fins al camp on hi ha les vaques o els ponis. Veure dibuixos. El Tom molt, però el MIC, el millor. Li encanta la xocolata, les piruletes malgrat n'ha menjat poques i el fuet. Molt el fuet.
Del pa ha descobert el de motlle. El tornen boig els macarrons i escurar les costelles de xai. Per dormir, una manta que té des de petit. Els tractors són una de les passions, així com els llibres. Li encanta compartir el dibuix, ara tu ara jo. I pintar, fer fang, retallar o estripar. És igual. Gaudeix manipulant.
Arrufa el nas quan hem d'ensabonar el cap o bé rentar les dents al vespre. Li agradaria allargar el dia, hores i hores, per jugar, llegir, dibuixar o el que fos. Però quan està cansat, plora i rondina, aleshores res li va bé.
L'expressió de la cara li canvia quan veu els seus cosins. Se'ls estima amb passió. Com a d'altres nens a qui mai li negarà un petó, una abraçada o un somriure. Riu a cor que vols si li fas magarrufes sota el coll, a la cuixa o a les costelles. Però amb mesura. Massa l'atabala.
Amb encara no tres anys he fet un màster. Un doctorat i un postgrau. La vida gira entorn d'ell, del que és i del que vol. Però amb seny, sense perdre el nord. Després de gairebé tres anys m'emociono encara cada matí quan el veig o als vespres quan l'acotxo. M'il·lusiona anar-lo a buscar a l'escola, portar-lo a passejar o senzillament jugar amb ell. Després de tres anys, n'espero encara molts més.