S'ha acabat la setmana blanca, la primera i segurament l'última. Bé, si més no fins que no hi hagi un nou canvi de govern perquè si una cosa està clara, és que en aquest país no hi ha res que duri més enllà d'unes eleccions guanyades o perdudes. Vaja, de canvi de color polític.Després ens queixarem del fracàs escolar, de la desmotivació o del què sigui però si no aconseguim establir unes línies bàsiques i les seguim tots i totes, difícilment canviarem res, ja que els canvis en educació requereixen temps. Requereixen temps, paciència i esforços.
Per exemple, el tema dels ordinadors a l'aula, potser calen uns anys per valorar si funciona o no i després decidir, però de la manera que s'actua, sembla que ara s'eliminarà per qüestió de pressupostos, hi haurà poques dades per poder contrastar i s'acabarà amb quelcom que potser aniria bé... o potser no. Sincerament, jo no ho sé, però crec que no sabrem mai del cert si hagués anat bé.
I així anem fent. Saltironejant. Arrencada de cavall i aturada d'ase. Papallonejant de flor en flor, movent-nos capriciosament, movent-nos a mercè d'un vent electoral i el país, sent això, un país mediocre i sense gaires expectatives de millora. Malgrat els canvis de colors o gràcies a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada