Altre cop

Aquest any estem de pega. Ja ho diuen, qui està de pega, amb els collons ensopega i... sincerament, ho sembla.
Avui a un company, a vegades les etiquetes tendeixen a difuminar-se i qui és company esdevé amic i a l'inrevés, li ha tocat. Aquesta loteria que fa temps que es juga sense comprar números.
La seva mare s'ha mort. Feia temps que arrossegava un càncer i es veu que quan t'ha tocat de prop els veus tots i n'ets més conscient. Sembla que es multipliquin.
No vull pas fer un bloc de necrològiques però darrerament s'ha escaigut i com que som el què escrivim i escrivim el què som, hi ha coses que no poden passar com si res. Seria fals no dir-ne res, perquè també m'afecta i és part de mi.
En el bloc m'agrada anar explicant què penso, què visc i és clar, vulguis o no, m'he sentit proper amb ell i si s'encadena una mala època,tampoc la podem esborrar.
El cas és diferent però, una persona gran, vuitanta anys, que en feia vint que lluitava però també deixa un fill i una família, que malgrat l'edat i la serenor, ho senten.
Ara bé, diuen que amb tot s'aprèn i de tot se'n poden treure coses bones. Veig un carpe diem que em reclama, que reclama a crits que li fem cas. No cal que sigui un carpe diem eixelebrat, sense fons i a batzegades, pot ser un viure el moment pensant en el futur, en un no deixis per demà el que puguis fer avui, i això penso. Intentar anar fent dia a dia.
La il·lusió de gaudir del fill un altre dia, la història que anem escrivint, l'amic de qui feia temps que no en sabíem res... pas a pas. Anar sumant i no deixar massa coses per demà.
Carpe diem per a mi. Carpe diem per a tu i una abraçada, home que posava paraules als sentiments...