Cal fer pinya

Podria ser que es tanqués una escola. Podria ser que una de les set Bressoles, la de Càldegues, a la Cerdanya, hagués de tancar.
Estem en una època difícil, els números no surten i es retalla arreu. A més a més si no ets gaire desitjat, com passa amb les escoles catalanes a la Catalunya Nord per part de l'Estat Francès, veus que les diferents aixetes que t'alimenten es van tancant, es van eixugant.
De res serveix que hi hagi demanda, que les llistes d'espera per poder accedir a l'educació en català augmentin. L'economia ha sentenciat. No hi ha recursos per mantenir la flama de la llengua.
És cert que Catalunya Sud, a aquesta banda dels Pirineus bé es dóna un cop de mà, però caldria que ho veiéssim com quelcom nostre, com sostenir una escola a Tarragona, Lleida o al Vallès. No hem de donar un cop de mà, hem de pagar-les del tot si cal. Tenim la mala sort que al nostre país hi ha fronteres internes, però no n'hem de fer cas, no hi ha més frontera que la mental.
Passat els Pirineus encara hi ha quilòmetres de Catalunya. Encara hi ha quilòmetres de país. Pot ser difícil de constatar, molts dels que hi heu anat direu que allà parlen francès, que hi ha moltes banderes franceses i que tal i qual, però durant massa anys han hagut de lluitar contra un estat jacobí. Han tingut l'enemic a l'interior... però encara resisteixen.
Ara no li podem girar l'esquena, mirar a l'altra banda i signar la seva acta de defunció, no podem ésser tan covards.
Cadascú ha de fer segons les seves possibilitats, tant el país com els individus. Ja sigui mantenint i si cal augmentant l'ajut econòmic del principat, ja sigui fent-nos socis a nivell personal o amb allò que puguem, tan s'hi val.
La clau és veure-ho com de quelcom nostre, com quelcom proper. Un bocí de terra que durant anys ha estat resistint, que rep atacs per totes bandes i que a molts, aquí i allà, els interessa fer-nos creure que ja no en resta res d'aquell racó de terra que ens prengueren. Fins i tot ens volen fer oblidar que vàrem caminar junts fins que els castellans ho regalaren per afeblir-nos. Per cert, algun dia en passarem comptes?
Bé, el proper 28 de maig tenim una oportunitat, fem pinya. Es celebra altre cop LA BRESSOLADA, enguany sota el lema amb coratge. Altra volta a Perpinyà. Per captivar-nos, per mostrar-nos que la mobilització ja ha començat, arribant des del País Valencià, OBRINT PAS actuarà, de manera que els beneficis que se'n treguin vagin a parar a l'associació.
No donem l'esquena al país, mentre les consultes sobre la independència es van celebrant exitosament, no podem deixar de banda una part important de casa, el bressol d'aquesta.
Com diuen, qui perd els seus orígens, perd la identitat.