dissabte, 12 de març de 2011

Propera estació... primavera.

Plou i plou i plou. Tot el dia plovent. Escolant-se el cel torrents avall. Tot està més verd, la terra ben xopa i els carrers miralls esquinçats grisos.
Demà, si el sol treu el nas, serà un plaer sortir. Veure la gradació verdosa acolorir-ho tot, trepitjar fort en terres tendres i flonges. Deixar petjades marronoses que duraran dies i ens recordaran aquesta pluja generosa. Aquest dia gris.
La pluja d'avui és l'inici del final. Un canvi d'estació, un canvi de joc. Tenim la primavera a la cantonada, esperant-se seductora mentre l'hivern s'acomiada lentament. L'empeny. El canvi s'ensuma i només la tossuderia orgullosa impedeix el canvi anhelat.
Però les flors ja desperten, de colors s'omplen els vorals i algun volar espasmòdic treu el cap.
Dies enrere aquesta pluja hagués estat ensopidora, però avui, és la pluja del ja toca, del un dia sí, l'altre també, però entremig, un sol que escalfarà al moment i el dia s'allargarà. Com un xiclet. Poc a poc les hores fosques desapareixeran i la llum s'imposarà.
Farem més vida al carrer, el rellotge s'enyorarà de les visites constants i gaudirem de l'aire, del sol i la pluja.
Arriba la primavera, l'hivern s'envà i només perquè sabem que ja és el moment del canvi no ens mancarà. D'aquí a uns mesos, farts de sol, de llum i de flors, l'esperarem i cercarem la neu, el fred i el baf. Però avui, ens alegrem de la dama de la cantonada, picant-nos l'ullet mentre ens ensenya un l'escot generós.
Passi passi, primavera, que us esperem.