dijous, 31 de març de 2011

Dia de canvis

Avui ha estat una jornada curiosa pels mestres. Cada dos anys hi ha el concurs de trasllat. És un tipus de concurs on, per mèrits, pots canviar d'escola. Omples si vols, un qüestionari - diguem-n'hi així - i vas sumant punts. Després, passada la data es fa un buidat i s'assigna l'escola.
Molta gent hi participa, sempre es pot renunciar si al final es canvia d'opinió. Per tant, és un dia on la pregunta general a l'escola és el què, t'ho han donat?
Molts demanen quedar-se allà on estan, ja que hi són de manera provisional, d'altres canviar de centre per acostar-se a casa, per inquietuds personals o professionals o pel què sigui.
Aquest any ho havia demanat. Era el primer cop que ho demanava - també és el primer cop que sent a l'administració hi ha concurs - i aquest cop no m'ho han donat.
La veritat és que tenia una sensació estranya. D'una banda alleujament. Bàsicament perquè ja ha passat i de l'altra una certa inquietud. Si bé tinc clar que a l'escola hi estic molt bé, també és veritat que per logística familiar m'hagués anat bé apropar-me a casa. Ara estic més o menys a mitja hora de camí - ja ho sé, pels que treballen a l'àrea metropolitana no és res però, podria estar més a prop - i m'ho complica tot una mica.
Ara bé, quan he arribat a l'escola i al comentar que em quedava, m'ha fet il·lusió trobar-me com si em donessin de nou la benvinguda. Sentir-me estimat i valorat. Alguna abraçada de complicitat. Amb el temps, els companys de feina esdevenen més que això i malgrat que sóc jo que vaig iniciar el camí del canvi, es comprenen els motius i per això la denegació de la plaça es viu també com una guany.
Avui ha estat un dia especial. D'una banda perquè he començat de nou a una escola, on m'han rebut molt bé i on tinc molts projectes per acabar i de l'altra perquè avui ha fet un dia preciós, per emmarcar.

3 comentaris:

L'home que posava paraules als sentiments ha dit...

Tot i comprendre els motius de "logística familiar" que pesen, i molt; celebro que segueixis més temps amb nosaltres. És un goig fer escola al teu costat.

Tinet ha dit...

Ja em van dir que potser marxaves i que si ho feies se´t trobaria a faltar. Vius en un lloc privilegiat, però no em negaràs que les vistes a Montserrat des de l´escola també són privilegiades. A més, pel que sembla, la gent treballa de gust al teu costat. Encara que no sigui que el que havies triat, enhorabona

Sergi ha dit...

És un regal. Des de la classe estant tinc línia directa amb Montserrat. Cada matí miro per la finestra una estona, de debò i penso que tinc sort.
I no només per l'espai,també per l'ambient, les persones... i això de triar... bé, poc o molt també ho he triat.