dimecres, 9 de març de 2011

Minuscule

Ser pare et fa descobrir petites coses que d'altra banda no descobriries. D'un costat sentiments amagats, sensacions del dia a dia que et fan créixer i experimentar estats anímics de buidor o plenitud, sempre lligats amb l'infant. Això potser és el més previsible. Aquest despullament de l'ésser, aclaparat pels sentiments que et desperta ton fill.
El què potser no és tan previsible és afeccionar-te al món dels tractors, per exemple. Des de que en Berenguer és petit li agraden els tractors i n'hem vist força models. Ves què hi farem! Ara podem distingir un Fendt d'un McCormick o d'un New Holland.
Crèiem que érem els únics, que era una cosa estranya, que ningú podia acabar a aquests nivells, però un dia, navegant, descobrírem un vídeo aclaridor. Un comentari ras i curt, "al meu fill d'any i mig li encanta, gràcies".
I jo dic, gràcies, no estem sols. Es veu que com en molts altres camps on ens creiem que som els únics, només ens cal demanar per veure que no i rascant, descobrim que són afeccions compartides.
Una de les descobertes que he fet darrerament, que m'aconsellaren, fou uns vídeos d'animals. Uns vídeos delicats i tendres que no només fan somriure al meu fill, sinó a mi també. Així doncs, ara, l'estoneta que en mirem, cal dosificar-ho, a vegades mirem les formigues i somriem. A mi m'agrada, com m'agrada també compartir aquest instant.Us en deixo un de mostra i valoreu si val la pena o no. N'hi ha força...