Uns personatges especials

Hi ha personatges que et criden. Que t'agraden i et porten bon rotllo o al revés, que et repel·len i els anihilaries.
A vegades quan escrius, encara que tot neixi a la teva imaginació, hi ha personatges especials, inesperats. No saps ben bé perquè. Quan només és un esbós del què serà, quan encara no l'has definit, ja veus que és lliure. A vegades te'l sents proper. T'és afable. I tens ganes de saber-ne d'ell. Altres li segueixes el joc, però de cua d'ull, un xic espantat.
Quan escric, a vegades, si tinc sort em passa. Hi ha personatges que m'invento i d'altres que surten al llarg del camí que de sobte s'alliberen i van pel seu compte. I vull saber-ne més. Em sento com un lector més, que vaig descobrint-los dia rere dia.
És veritat que tot surt i està al teu cap però aquests, van fent i encara que tu els vols portar cap a un lloc, potser perquè la història ho necessita, ells - i qui sap si això és el què els fa especials - van cap a on volen. Tenen vida pròpia. No fan cas dels teus dictàmens. Decideixen i et deixen embadalit.
És una qüestió de narrativa. Podries ubicar-los on volguessis, per això tens les regnes, pots decidir, però seria un error. No pots portar-los on no volen, perquè seria inversemblant, no els hi escauria. Seria inapropiat i són ells que ho han triat.
No sé del cert si és una norma general, tampoc sé si és una realitat evident, però els cops que em passa, em sento estrany. Alegrement estrany. Descobreixo que vull saber-ne d'ells i em sento com si quan surten a la trama, m'hagués d'esperar per veure què volen fer. I espero, i ho anhelo.
Qui ho sap, potser als bons escriptors els passa amb tots els personatges i ells només són el llenç on la història s'aboca i els personatges surten, mentre els demés, els costurers de mots, ens hem de conformar en tastar aquesta grandesa. Un petit pica-pica de creativitat.
Ara, per a mi és una sensació molt agradable, d'eufòria diria. Un instant que val per tot l'esforç. Descobrir que a vegades pots avançar en el fil argumental com si fossis un espectador més, gaudir d'una història i esperar-ne el desenllaç, quan tu l'estàs creant, és el màxim.