Som una nació, nosaltres decidim

Que no ens falli Òmnium. Que les ganes d'arribar a un acord no li faci rebaixar-se. Que si ells han convocat una manifestació amb un gran lema, ja conegut d'entrada, SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM les pors de tercers no els coaccionin.
Si el president per primer cop té un estirabot, un rampell sobiranista que li fa fer una aposta clara en defensa del país, en majúscules, i després una trucada de la seu del seu partit li pica el crostó, que no ens faci als demés alterar l'essència de la manifestació. És ell qui s'afegeix, no els demés. Ell només n'és un actor més, no el protagonista. Que no ens facin creure que la convoquen els partits, que no és cert, que ells s'hi afegeixen.
Posar només la senyera és com descafeïnar l'acte. Ep, que la valoro molt, només faltaria, és la bandera del meu país, però trobo senyeres tant al Carrefour com a les manis de la Seat o a la Delegació del Govern estatal i allà volen dir massa coses i a vegades oposades. Ja ho diu ell, tot hi cap i per tant, per expressar clarament la nostra voluntat i sense deixar lloc a dubtes, posem una pancarta clara i contundent, una pancarta que eviti interpretacions i matisos. Que quedi clar, que si anem a manifestar-nos no és per què volem que aquest estat ens escolti o bé perquè aquest estat ens doni. No senyor! Ens manifestem perquè som un poble, un poble diferent i que per qüestions històriques està a dins d'un estat, però que té una voluntat de ser, una voluntat de decidir.
Si en Montilla ara se'n penedeix d'haver dit que aniria a la manifestació, si veu que va parlar massa i es troba incòmode, que faci com la Chacón i se'n vagi a aquell casament de Salamanca, que segurament li portarà menys maldecaps.
Dissabte ho tinc clar, rere la pancarta, Som una nació, nosaltres decidim i si cal, amb senyera o estelada, que cadascú decideixi.