La manifestació viscuda el proppassat 10 de juliol no és un fet extraordinari. Fa uns anys, cap al 32, ja hi havia una reivindicació semblant i curiosament per un estatut també.
Aquesta llei sembla ser la clau de volta del nostre futur, ara bé, veient els resultats passats i els possibles resultats futurs d'aquest i sabent qui ha de donar el vist i plau definitiu d'aquest acord nacional i com pensen, potser no caldria descartar tirar pel dret i exigir allò que volem.
Segurament ara hi haurà alguna nova modificació, algun petit retoc per poder dir que se'ns escolta, però en el fons, hauran prostituït i traït la voluntat del poble català. Perquè es tracta d'això, del què va sortir d'aquí i malgrat que fos un plec de mínims, calia respectar-ho i acceptar el joc democràtic.
Possiblement no serà el darrer cop que haurem de sortir al carrer a reclamar els nostres drets, a reivindicar-nos com a poble, però estaria bé que el proper cop, en comptes de sortir a reclamar per un estatut magre i famèlic, si no és per una victòria de la selecció catalana a la final del mundial, que sigui per celebrar la independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada