Quins nassos!
Avui al migdia, mentre prenia el cafè, he fullejat el diari i sorpresa meva, he xocat, perquè ha estat un xoc, amb una notícia d'aquelles de casa, de solera.
Deia el diari que una gran part de la inversió de la Generalitat al Bages pel 2010, un 10% del pressupost, anirà destinat a tapar el runam salí de Vilafruns.
Quins pebrots!
Ara entre tots haurem de subvencionar el què d'altres embruten mentre s'enriqueixen.
Sí, ja ho sé, molta gent treballa directament o indirecta per les mines, però potser no és amb l'erari públic que s'ha de corregir els excessos d'altres. Potser com la de gos, cadascú hauria de recollir la merda del seu.
I si argumenten que ells no ho van abocar, que quan Iberpotash va comprar aquesta mina el runam ja hi era, que podria ser, no n'estic segur del tot, potser ho haurien d'haver tingut en compte, doncs si jo compro un solar brut, ja m'espavilaré a netejar-lo.
Per cert, podríem recordar-los també que una de les muntanyes més altes del Bages, si no n'és la més, és la del runam del Cogulló i que aviat ja no caldrà anar al mar del Nord a pescar, doncs trobarem sardines al Llobregat.
Gens malament tenir peix blau a tocar de casa.
Ara, abans la Generalitat no comenci a pagar per restaurar al pati d'altri, potser caldria fer un toc d'atenció als d'Iberpotash i que facin com a Alemanya, que tornin a entrar els residus a les galeries tancades o que en facin el què vulguin mentre no ens hipotequi el futur.
Ja n'hi ha prou de voler a qualsevol preu empreses al territori sense contrastar la seva incidència sobre el terreny. Tenim un país petit que pateix agressions d'arreu i a nosaltres ens toca de tenir-ne cura obligant a respectar-lo, ja que el dia menys pensat, les empreses marxaran o plegaran deixant enrera una factura de difícil pagament i emportant-se el millor del país.
2 comentaris:
Estic d'acord a exigir que les empreses gestionin els residus que generen i vetllar per l'impacte paisatgístic i mediambiental d'una activitat industrial o minera, però... seríem capaços d'exigir, en nom del medi ambient, fins al punt de posar en perill el mitjà de subsistència de més de mil famílies?
El pa d'avui, ha de ser la misèria del demà?
Voldran aquestes mil famílies hipotecar el futur del Bages i perquè no, de tota Catalunya?
Publica un comentari a l'entrada