Ben galdosa ha quedat la nena de papà. Volia sortir a la foto i la veritat, posant-la al costat d'un somalí emmanillat destacaria la seva bona figura post-mamà, digne d'una alimentació mai mancada i unes cures generoses, mentre el noi, - moment per a la demagògia - presentaria un aspecte raonable després d'haver mancat no pocs àpats i viscut moltes batalles.
Ara bé, no entrarem tampoc en debats de rescats, ja es veu que segons quan és lícit abonar - tipus peatges catalans - el preu reclamat, ni en afanys de protagonisme bèl·lic de la ministra, sinó el perquè de les llagrimoses imatges de familiars i d'una premsa bolcada a un segrest injustificable, atacant pràcticament tot Somàlia, sense preguntes, sense rascar per veure'n què hi ha a sota. Són tant dolents? Segur? Pirates? Qui són els pirates?
Un article deixa ben retratats aquests buscadors de la veritat i justícia dins d'un plat de sopa. Potser em queda lluny i la veritat, no em preocuparia gaire, si no fos perquè s'entesten a mantenir-me dins d'aquesta maquinària estatal i per tant me'n fan corresponsable.
Caldria començar a entonar el mea culpa, caldria que l'estat acceptés també les regles de joc que li són desfavorables, no només en la pesca sinó també amb els drets reconeguts internacionalment, com és els de les Nacions Unides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada