Fa aquests anys, des del 7 de novembre de 1659, que el Reialme de França i la Monarquia Espanyola van signar un tractat de pau, el maleït Tractat dels Pirineus, per posar fi a la seva guerra dels trenta anys. Un dels punts d'acord fou que Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) passaria a ser de l'estat francès, sota el domini de Lluís XIV, donat generosament per Felip IV, que de passada afeblia el poble català, un maldecap constant.
Per cert, Lluís XIV és el mateix que anys després, el 2 d'abril de l'any 1700, signaria un edicte de prohibició del català amb termes com " ...l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa..."
Doncs bé, malgrat tots aquests anys el sentiment segueix viu. La flama no s'ha extingit. Dissabte passat, als carrers de Perpinyà, hi transcorregué una manifestació per reclamar la supressió del Tractat dels Pirineus. Possiblement no se n'ha fet molt de ressò, excepte algun mitjà escrit, però malgrat el silenci convenient per a alguns, els crits del nord se senten i potser algun dia, qui sap si més d'hora que tard, tornarem a tenir un principat sense ferides, un principat sense fronteres.
Fa unes setmanes quelcom va començar a Arenys, una onada que com l'efecte papallona s'escampa i malgrat que s'hi posin espigons estatals, l'aigua no s'aturarà. El rellotge fa tic-tac...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada