divendres, 13 de novembre de 2009

Un començament de traca i mocador

La traca. Déu ni do. M'han passat un enllaç d'aquells que em posa la pell de gallina, que m'esvera i em sacseja. Sentir-lo em fa sentir especial, veure que potser no estem sols i que, qui sap, si també hi ha qui ho diu des d'un micròfon a tota ona, potser és que encara hi ha esperança. Potser no està tot perdut.
Diem-ne, tòfona negra, mel i mató o delicatessen. Un arxiu per escoltar i gaudir. Una erupció verbal que necessita de cert temps per a ser païda, però que després, un cop es digereix, va deixant un sabor agradable al paladar i una sensació d'escalfor al cos.
És el davantal del 30 - 10 - 2009, un descobriment per a mi.
En aquest enllaç trobareu aquest bocí de mel, posant nom a molt.
Llepeu-vos doncs els bigotis i gaudiu-ne.
El mocador. Només comparable a una cançó especial.

1 comentari:

Mònica Ciurana Risques ha dit...

Eiiiiii !!!! Molt bé!!! Acabo d'escoltar aquest enllaç i ja està, a partir de demà abandono en Fuentes i em connecto al Basté!! Quina injecció de bon humor!! Molts petons!!!