Al títol preliminar de l'estatut hi ha dos dels articles que més porten de corcoll als del Tribunal Constitucional, allà a Madrid. Són l'article 1 que defineix Catalunya i el 8, que parla dels Símbols.
Veient la dificultat d'encaixar unes definicions tant clares i senzilles, acordades pels partits catalans i referendades, encara que minsament, per la població de Catalunya, he intentat veure d'on ve el problema.
I si aquest no ve de l'objecte d'estudi, vull creure que després de tot el periple hauria de ser una llei aprovable, m'he decidit a mirar els estudiosos.
La composició del tribunal és singular. Està format per dotze magistrats. Tres són de diríem, vaja, dirien ells, de comunitats històriques o dit com és, de nacions diferents a l'espanyola.
N'hi ha un de Montevideo. Suposo que fa molt que és a l'estat, si no és que hi va anar de petit i en sap força sobre la història de Catalunya també.
Dels altres, si els situeu en un mapa, veureu que us aneu movent pel centre de la pell de brau, Castelles vàries, excepte algun saltiró escadusser a Osca o Andalusia.
El que em fa més gràcia és el vot del García Calvo. Si mireu a la pàgina del tribunal, surt a la composició actual, tot i que... està mort! Votarà per correu?
Així doncs, de dotze n'hi ha poquets que no tinguin com a únic referent la nació espanyola i per tant, força condicionats amb la seva veritat absoluta.
Vist amb qui ens les juguem, que de fora vingueren i la casa ens decoraren, jo ho tinc clar.
Amb o sense estatut, adéu i bon viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada