dissabte, 28 de novembre de 2009

Més que un club

Es discuteix darrerament de si està bé el posicionament , expressat en la persona de Joan Laporta, del Barça.
Uns diuen que no s'hauria d'involucrar en política essent el president d'una entitat esportiva, d'altres que no representa a tothom qui segueix el club.
Personalment crec que el problema és que els descol·loca. Quan hi havia el senyor Burns ( diguem-n'hi Gaspar ), era fàcil de predir les seves decisions però ara, els fa trontollar. No segueix l'estel·la estatal dels seus darrers predecessors.
El Barça té un gran poder mediàtic i es mou en un espai nacional que els és difícil de combatre. Cadascú, lògicament, intenta portar la batalla al seu terreny i desactivar d'aquesta manera, els avantatges que pugui tenir el rival per tal de vèncer.
En el cas del Barça, com que té una massa social molt àmplia i sobre els seus postulats els polítics no s'hi poden immiscir, car és una entitat, ataquen la separació de funcions.
En aquest cas sí que interessa no barrejar política i esport. Diuen, argumenten alguns, que barcelonistes de fora no estarien d'acord amb els postulats i addueixen a aquests per mantenir la insipidesa política, però no tenen en compte que el Barça el fa la gent de casa i els de fora s'afegeixen a un projecte complert.
Lligant naps i cols, si Catalunya vol competir internacionalment, encara que sigui esportivament, no podrà, perquè políticament no està bé que la part ( segons ells ) s'enfronti al tot ( segueixen ells ). Aquí no valdran motius esportius o arguments ociosos, es recorrerà a arguments polítics per negar-ne l'existència.
Així doncs, els mateixos arguments s'usaran segons els interessos o l'objecte de debat. Després reclamaran acatar i obeir les regles del joc, però no ens explicaran que és un joc que n'han confegit les regles. A més a més, els jutges d'aquestes regles en són ells mateixos, per tant, amb la tela que tenim, millor que el Barça i el seu president surtin amb estirabots allà on els cou, que acotar el cap mansament i així potser, a la llarga o tot serà política o tot serà esport.
Les coses clares i la xocolata espessa.