Tornant d'una estada amb el Cau

Avui hem anat a buscar al Berenguer a Vilanova on hi ha passat un parell de nits amb el Cau. Era el primer cop que hi anava i m'ha fet gràcia. M'ha agradat. Ha estat com tancar el cercle. Els meus pares, si bé no varen fer mai de monitors, sí que sempre col·laboraren en tot allò que podien i varen estar durant un temps a la junta de l'Esplai.
Fa anys, de nen, jo anava de colònies a Castellar. Cada estiu, sobretot, marxàvem uns dies amb els monitors a una casa de colònies. Primer a Castellcir, més endavant a Monistrol. Al cap d'uns anys, quan anava a l'Institut i més endavant a la Universitat, vaig començar a fer de monitor. Primer a l'Esplai, més endavant al Centre Excursionista. Primer anàvem de colònies, més endavant fèiem rutes i campaments.
L'esplai, el cau, el centre excursionista, és igual, totes aquestes entitats que treballen amb nens, treballen valors i de la mateixa manera que ajuden a créixer als nens, juntament amb les famílies i l'escola entre d'altres, també ajuden a créixer als monitors. Van creixent alhora o si més no això em va passar a mi.
D'aquells anys en guardo molt bon record. D'una banda dels monitors que vaig tenir i que malgrat els anys que han passat, encara sento un gran respecte per ells i quan els veig o en sé res d'ells, me n'alegro i em fa feliç. Molt feliç. Els agraeixo les hores dedicades de manera altruista a uns marrecs. La paciència. Les bromes. Els jocs. Però sobretot, les converses que tinguérem plegats. Converses de tu a tu. Ens tractaven com a companys, com a amics i sobretot, ens respectaven. Vam créixer plegats.
Estic segur que qualsevol d'aquestes associacions contribueix a fer un món millor, un món més just i solidari i el pas per aquestes associacions, fa créixer als que hi són. Per això hi vaig entrar, per això m'agrada que el meu fill hi vagi. A mi, em va fer créixer. De petit em va fer feliç, de gran, a més de fer-me madurar, em va fer esdevenir més responsable, perquè sense cap tipus de recel, es confiava en la meva responsabilitat, en la meva capacitat per menar un grup d'infants i hi vaig aprendre molt. A cada sortida, a cada ruta o les colònies hi havia algun aprenentatge. Des de la resposta d'aquell nen, fins a l'actitud de l'altre o la reacció del monitor i sempre, encara que sembli estrany, sempre se'n treia quelcom de positiu. Per construir i això és el que donava i dóna valor a aquestes entitats. La força dels seus membres. La potència dels valors, uns valors universals!