dilluns, 21 de març de 2016

Per Setmana Santa, tornen els dels pantalons ajustats

Fira matemàtica a Manresa
Costa d'entendre que a un recinte com al Saló de l'Ensenyament, on hi ha l'oferta educativa que pretén ser la llavor que millori aquest país, hi tingui cabuda l'estand de l'exèrcit. Argumenten que ells també ofereixen estudis. Uns aprenentatges reglats que podrien aplicar-se també a la vida civil. Segurament tenen raó. Segurament formen mecànics o radio-operadors, ara bé, l'entorn en que es desenvolupen aquests estudis, un entorn hostil a la sapiència, d'obediència cega i acatament extrem fins al punt d'eliminar els interessos personals o la curiositat innata de les persones, així com la capacitat d'elecció, fan que aquests estudis s'oposin frontalment a tot allò que s'espera del coneixement. Allò que s'espera aconseguir amb el saber i no és res més que la capacitat crítica. La capacitat de raonar i argumentar. De confrontar idees i proposar solucions. Vaja, de fet qualsevol aprenentatge pretén que les persones pensin i prenguin decisions segons allò que han après i qüestionin la veritat acceptada, mentre que a l'exèrcit, on són capaços de barrabassades com tenir sota vigilància objectes, no és el millor lloc per donar cabuda a l'obertura a la ment, ans al contrari, allà predomina una jerarquia fèrria. El de dalt sempre té la raó per sobre del de sota, mentre que l'obediència està per sobre de tot coneixement.
És cert que a tots els Estats els interessa tenir peons, gent poc formada i menys culte, capaç de sacrificar-se per uns interessos aliens, ja siguin econòmics o bé polítics i per això, el que els interessa és donar-se a conèixer arreu i vendre el producte. Per això van a Barcelona, aprofitant el prestigi de l'entorn, per fer creure, en aquest cas, que tenen a veure amb centres de coneixement. Maquillant la seva funció, per netejar la seva imatge. Cal recordar que la manca d'efectius un cop es va eliminar la mili obligatòria, va fer que el nivell d'exigència intel·lectual per accedir a l'exèrcit baixés fins a límits discutibles. 
D'altra banda, s'han de fer presents. Visibles. Per això aquesta Setmana Santa volien desfilar a L'Hospitalet el paradigma de l'exèrcit: els legionaris.  Ara bé, sembla que no podran passejar-se ni per aquí ni per Palafolls. És una sort que no es permeti aquesta bajanada malgrat el sindicat - mafiós- ultrafeixista Manos Limpias. Aquesta oda a la ignorància no es representarà.
A l'alcaldessa de Barcelona li van caure garrotades per totes bandes des de la caverna per defensar allò que representa i ara, per fi, els socialistes catalans també ho fan.
S'entén, ara que ja fa anys la mili obligatòria no hi és, que hagin de buscar estratègies per sobreviure, però també s'entén que les coses es diguin pel seu nom i fer de soldat no té res a veure amb el que ens volen vendre, ni els anuncis que ens ensenyen. Ser soldat, és una altra cosa ben diferent.