Pic de Bastiments ( 2.881 m. )

 
Avui hem quedat amb el Marc per anar a esquiar. Ens hem trobat a Sant Quirze de Besora i hem anat cap a Vallter.
Primer teníem pensat anar a fer el Costabona, però ja a la pista que puja al coll, hem vist que no hi havia massa neu. Per tant, per assegurar el tret, hem acabat de pujar a les pistes de Vallter 2000. El Gra de Fajol semblava un bon objectiu.
Hem sortit de peu de pistes amb un dia ventat i força núvols que corrien sobre els nostres caps. La neu estava un xic glaçada, però pujant per pista hem anat prou bé. Al capdamunt, ja hem vist que el Gra de Fajol no el podríem fer. La cara nord estava totalment pelada, segurament del vent. Per tant, hem anat cap al Bastiments, que s'hi veia prou neu.
Mentre anàvem discutint on anàvem, hem vist un home que queia a les pistes, a tocar nostre. Se'l veia, en aixecar-se, un xic desorientat. L'hem anat a veure, com els seus fills, i per sort no ha estat res. Unes rascades a la cara, on sortia força sang, però que en donar-li compreses amb alcohol per rentar-se, hem vist que no era gaire res. Així doncs, hem enfilat cap al coll de la Marrana.

El dia s'anava tapant i destapant, tot a ritme de vals, però semblava que aguantaria. Ara bé, en arribar al coll de la Marrana, la boira ens ha embolcallat i només de tant en tant vèiem la pala del Bastiments.
És cert que alguna ventada forta s'enduia la boira i els núvols i per això hem decidit pujar. La pala és força dreta. La neu, aquí dalt és més gelada i les traces, que deixen els esquiadors, eren invisibles, ja que aquestes són seguides també pels que caminen amb grampons i raquetes. Per tant, entre traces i obrint-ne, hem anat pujant, esbufegant i amb el vent en contra. Un vent que ens desequilibrava algun tros.
En arribar a dalt, s'ha aclarit un xic però només començar a baixar, ja s'ha tancat fins al cotxe i a més ha nevat una mica. Neu granulada.
La baixada del cim no ha estat gaire espectacular. Neu crosta i amb la boira la impossibilitat de veure el relleu. Per tant, baixant amb compte i de tant en tant, en trobar de sobte un bot o un clot, tentinejant i intentant aguantar l'equilibri per no caure.
Hem baixat per on hem pujat, si més no fins al coll de la Marrana. Allà, per no perdre alçada i haver de remar en baixar, hem anat flanquejant el Gra de Fajol, tant que al final en comptes d'arribar on volíem hem acabat baixant fins al refugi, acompanyats d'un sagal de Barcelona, ben trempat, que a dalt s'havia ben desorientat.