Mura - Montcau - Mura

Els Emprius

Fa dies que el rondo. Fa dies que vaig fent anar el magí per tal de trobar una volta circular. Reconec que no és cap repte complicat. De fet, conec gent que només que li demani, ja m'ho diria, però si bé podria fer-ho, em trauria l'encant d'anar-me fent la ruta a mida.
A més, darrerament m'he afeccionat a seguir camins i corriols. A descobrir itineraris. De fet el plantejament és senzill. Porto un rellotge que em marca les distàncies i per tant, em marco un limit, un topall de descoberta i si abans de tants quilòmetres no he trobat res, el camí s'embolica o m'allunyo de l'objectiu, mitja volta i un altre dia ja farem. També és cert que normalment i toco ferro perquè la cosa no s'espatlli, si he passat per un camí, encara que sigui d'anada, a la tornada el reconec i això em dóna prou seguretat per anar provant.
La Mola és una muntanya molt punyetera. Pot semblar-te que segueixes un camí i de cop et trobes enmig d'una codina on et pots despistar. A més a més, de tant en tant hi ha tallats que no s'intueixen fins que hi ets, per tant cal anar amb compte i no descartar mai tornar enrere.
Avui he pujat fins a Sanllehí. És un mas que hi ha a sobre de Mura perquè sabia que a tocar sortia un corriol que s'enfilava al Montcau per darrere. El problema ha estat que allà on començava, hi ha una bifurcació i per tant n'he seguit un per instint. De fet he arribat al Montcau, però no per on m'esperava. He anat corrent entre el cim i els Emprius, fins arribar al Coll d'Eres. És un camí preciós, clar, agradable, fàcil, però no és el que buscava. De totes maneres ja tinc un itinerari circular. La tornada l'he fet per on vaig normalment, pel Llobet.
Ara només em cal afinar un parell de trams i cercar la pujada directe. Els dos trams són, un que va des del coll d'Estenalles fins a la Falconera, encara no l'he fet però el tinc ullat i l'altre uns metres que he fet per carretera des de Sanllehí al trencall, però tot es farà.
El proper dia, a la bifurcació passat Sanllehí, agafaré l'altre camí.