Ja ho veurem si podran

Negar l'èxit de la manifestació d'ahir dels de Podemos seria una absurditat. Seria com reconèixer l'èxit de la trobada amical dels de Societat Civil Catalana i la resta d'Unionistes a Plaça Catalunya. Una bestiesa. Perquè de gent n'hi havia un munt i a més, això segurament és el que ho fa més singular, és que era una marxa convocada per un únic Partit Polític. Només un i el seu èxit radica tant en la seva manera de fer les coses, com en la manera de fer-la els altres, l'alternativa. D'una banda el PP. Res a dir. Ja ho sabem. De l'altra els socialistes, que no aixequen cap i a més neguen el seu fracàs passant el mort a tercers. Ja ho veiem aquí a Catalunya. La nefasta gestió i la imatge patètica dels Socialistes catalans no es deu a ells, i ara. Res d'entonar el mea culpa i és clar, amb aquest tarannà, amb aquesta prepotència, només poden anar a un lloc. Sempre avall.
L'altra alternativa que tenen a Espanya és IU, però de nou tenim un mamut que s'ha acomodat i no ha sabut mantenir un discurs i sobretot, una manera de fer d'acord amb el seu ideari i per tant ha acabat sent un apèndix, radical, sí, però de fet una prolongació dels socialistes i aquests, amb ells, els han arrossegat al fang. Al llot.
Per tant, l'únic que sembla que pot canviar l'Estat de pandereta i amiguisme que ens coarta, és un partit nou, d'aquells que tenen intencions bones i idees millors. Però encara no ha governat i és fàcil prometre la lluna. Ara bé, vist com està tot, val més aferrar-se a la incertesa del canvi que viure la mediocritat de la realitat. Això sí, a Espanya, perquè a Catalunya tenim moltes opcions i potser, Podemos no deixa de ser un artifici que aquí, amb un parlament més fragmentat i disputat, es fa estrany, veient-se només com un producte de laboratori, sense un veritable fons. Amb l'única voluntat de tocar poder i no de millorar el benestar dels ciutadans catalans, sinó, d'entrada acceptaria sense condicionaments el dret a decidir dels catalans, la voluntat del poble i de l'altra no atacaria certs moviments amb semblances, els respectaria i tindria en compte.
Mirant el programa de Podemos es fa difícil veure com seran. D'una banda perquè la majoria d'enllaços es trenquen i de l'altra perquè sembla més una pluja d'idees a desenvolupar, de fàcil enumerar i agradoses, que un veritable programa a executar.
Amb tot, per ells, pels espanyols, potser és millor un Podemos que el que tenen i nosaltres, ja farem el nostre camí amb les opcions d'aquí.