diumenge, 1 de febrer de 2015

Ja ho veurem si podran

Negar l'èxit de la manifestació d'ahir dels de Podemos seria una absurditat. Seria com reconèixer l'èxit de la trobada amical dels de Societat Civil Catalana i la resta d'Unionistes a Plaça Catalunya. Una bestiesa. Perquè de gent n'hi havia un munt i a més, això segurament és el que ho fa més singular, és que era una marxa convocada per un únic Partit Polític. Només un i el seu èxit radica tant en la seva manera de fer les coses, com en la manera de fer-la els altres, l'alternativa. D'una banda el PP. Res a dir. Ja ho sabem. De l'altra els socialistes, que no aixequen cap i a més neguen el seu fracàs passant el mort a tercers. Ja ho veiem aquí a Catalunya. La nefasta gestió i la imatge patètica dels Socialistes catalans no es deu a ells, i ara. Res d'entonar el mea culpa i és clar, amb aquest tarannà, amb aquesta prepotència, només poden anar a un lloc. Sempre avall.
L'altra alternativa que tenen a Espanya és IU, però de nou tenim un mamut que s'ha acomodat i no ha sabut mantenir un discurs i sobretot, una manera de fer d'acord amb el seu ideari i per tant ha acabat sent un apèndix, radical, sí, però de fet una prolongació dels socialistes i aquests, amb ells, els han arrossegat al fang. Al llot.
Per tant, l'únic que sembla que pot canviar l'Estat de pandereta i amiguisme que ens coarta, és un partit nou, d'aquells que tenen intencions bones i idees millors. Però encara no ha governat i és fàcil prometre la lluna. Ara bé, vist com està tot, val més aferrar-se a la incertesa del canvi que viure la mediocritat de la realitat. Això sí, a Espanya, perquè a Catalunya tenim moltes opcions i potser, Podemos no deixa de ser un artifici que aquí, amb un parlament més fragmentat i disputat, es fa estrany, veient-se només com un producte de laboratori, sense un veritable fons. Amb l'única voluntat de tocar poder i no de millorar el benestar dels ciutadans catalans, sinó, d'entrada acceptaria sense condicionaments el dret a decidir dels catalans, la voluntat del poble i de l'altra no atacaria certs moviments amb semblances, els respectaria i tindria en compte.
Mirant el programa de Podemos es fa difícil veure com seran. D'una banda perquè la majoria d'enllaços es trenquen i de l'altra perquè sembla més una pluja d'idees a desenvolupar, de fàcil enumerar i agradoses, que un veritable programa a executar.
Amb tot, per ells, pels espanyols, potser és millor un Podemos que el que tenen i nosaltres, ja farem el nostre camí amb les opcions d'aquí.