dijous, 19 de febrer de 2015

La feinada del bufó

Avui llegia al diari Ara la darrera ocurrència de l'estrambòtic Albert Boadella. Es presentava un llibre a la llibreria Blanquerna de la casa de la Generalitat a Madrid. L'il·lustre Boadella anava a l'acte, on era ponent, amb una màscara per evitar contagiar-se del virus catalanescus. De fet ja estem acostumats a que malparli de tot el que ve d'aquest país petit i més des de que les garrofes les hi paguen els del PP. Té clar allò de no mossegar la mà que et dóna de menjar. És cert que pot tenir alguna ocurrència divertida, però malauradament no deixa espai per a la sorpresa, ja no. Qualsevol notícia d'aquest bufó sempre està associada a un menyspreu a una manera de sentir Catalunya i és clar, quan sempre veus les tares dels altres i mai les pròpies, perds credibilitat i sembla que actues per ràbia. Per cert, uso el terme bufó en el sentit més primitiu, més originari, el d'aquella persona que es dedicava en cos i ànima a fer les delícies de l'amo, encara que això fos a base de riure's d'ell mateix, humiliant-se o bé humiliant als propers. Perquè un bufó té un objectiu, fer la felicitat de l'amo, transformar-li, decorar-li, amagar-li, ni que només sigui per una estona, la crua realitat a base de jocs i trapelleries absurdes, i de fet en Boadella fa això, diverteix la cort, fa trapelleries i se'n riu del seu origen per ocultar-els-hi la realitat. Avui, ha arribat a dir, a part dels típics atacs als mitjans de comunicació i el sistema educatiu català com a adoctrinadors, que el català no es va prohibir mai, ni en l'època del dels vàters, anomenat com el rei d'ara, ni en l'època de l'eunuc. Ara bé, si bé és cert que hi ha relats de la història que depenen de qui els conta, certes lleis, ordenances o sentències són fàcilment trobables i en elles es veu la repressió i persecució a la llengua catalana, però és clar, en Boadella, contrari a tot, deu ser amic del clergue saudita i anant més enllà, segurament creu que l'univers sencer gira entorn d'ell mateix i no li cal cap altre informació que la seva percepció i intuïció

.