dimarts, 10 de febrer de 2015

En Caja, en Rivera i l'atac constant a la llengua

En Caja aquest, personatge ancorat per l'estètica i la mentalitat al segle XIX, sembla que planeja des dels subterranis de Convivència Cívica Catalana, dit entre els amics i afins, Falange Espanyola Ressuscitada, l'eliminació de la llengua catalana. Bé, no del tot i ara. De fet la seva minorització perquè un toc de mots en altres llengües, com passava al 1978, així com de tradicions manllevades, tipus pa amb tomàquet i botifarra amb seques, fa de la llengua dominant -castellana, és clar- més cosmopolita i oberta, més agradosa. Sembla bona receptora.
L'home aquest, professor d'Estètica, ja té nassos que sigui d'estètica i no medievalista o cavernícola -que em perdonin els dignes historiadors- , té entre cella i cella poblades, acabar amb el català. Ignoro si és tan políglota com en Rajoy, allà a la planura no necessiten massa llengües per voltar i tampoc tenen massa oferta i per això, aquest guerrer de l'Espanya rància, -d'aquella que semblava que amb la mort de l'eunuc i la modèlica transició es va acabar- ha hagut de venir a Catalunya a treballar. Pobre desarrelat. I a sobre a la Universitat de Barcelona. Per cert, si és cert l'escrit d'aquest sinistre personatge, no sé a què tarden a aviar-lo, no perquè vulgui acabar amb el català, que també, sinó perquè un professor que hauria d'estar obert al coneixement i a altres cultures, es mostra tancat, obtús i rabiós. Qui ho sap, potser li van oferir un cafè en català i no ho va entendre i a partir d'aquí va néixer la seva croada feixista i pollosa contra la llengua del país que l'acull. Perquè Catalunya és terra d'acollida, on tothom és benvingut, fins i tot aquells que la volen anihilar. O potser, vés a saber, ja de petit arrencava les ales dels insectes, trepitjava formigues i colpejava els arbres, perquè algú que té tant d'odi contingut, tanta mala bava, de segur que en un moment o altre ho ha passat malament i lluita contra el món. Malauradament sembla que té un altre soci, un de menys franc d'aspecte. El dialèctic Rivera, aquell que parla d'igualtat per reclamar la supremacia estatal, racial deu pensar. Anem ben arreglats, però com diuen ells, allà a casa seva, amb la llengua d'en Cervantes -ai, no, que aquest parlava català- "a todo cerdo le llega su San Martín".