dimecres, 18 de febrer de 2015

En Pujol, se'n sortirà

L'altre dia es va acabar la comissió d'investigació del Parlament sobre el cas Pujol. Una de les coses que em va xocar més, va ser que en la compareixença d'en Pujol al jutjat, parlava d'un paper sobre l'herència, tot i que no estava signat. Em va xocar perquè em va fer pensar en quelcom.
Donant-hi voltes, arribo a la conclusió que no s'arribarà a demostrar res sobre l'origen dels diners d'en Pujol. Una de les claus és l'època en que va passar tot plegat. Cap als anys 80. Durant aquell període es treballava sobretot amb màquina d'escriure i amb paper carbó. Tenir un ordinador era encara quelcom d'estrany i a més, els primers ordinadors eren concebuts com a màquines per calcular més que no pas com a bases de dades. Sembla que aquests aparells hi són de sempre i amb el màxim de prestacions, però just fa quatre dies que s'han estès.
Per tant, si es volia fer desaparèixer qualsevol d'informació, només calia eliminar-la físicament i tenint els contactes adequats, això es podia fer, no com ara que queda rastre a la xarxa i és molt difícil esborrar totes les petjades. Com a molt podria quedar un lleu rastre de moviment de diners, però difícilment es podrà establir el seu origen fraudulent.
Per tant, quan acabi la comissió segurament confirmaran que en Pujol té molts diners, però no en sabrem la font. I mira que tot plegat seria ben fàcil de resoldre només mostrant el testament si n'hi hagués. Amb aquest es podria esclarir la veritat, però com que no n'hi ha, es basarà en una qüestió de confiança i encara que no s'hi confiï, sembla complicat relacionar amb un cent per cent de seguretat l'origen fraudulent d'aquells diners amb en Pujol. Prou que se n'ocuparà el clan de tapar les fuites que podrien desvetllar quelcom.
Així doncs, després de la comissió, ens quedarà aquella sensació agredolça de veure que l'han atrapat però que no es pot demostrar res i ell marxarà amb un somriure burleta a la cara conscient que ens ha fet ballar al seu so.