L'educació, una oportunitat

L'altre dia, a l'escola, va venir l'Inspector per explicar-nos els indicadors de centre. Són unes dades objectives, per tal de valorar els centres. D'una banda hi ha el nivell de complexitat. Aquest indicador es mesura amb paràmetres com l'absentisme escolar, el percentatge d'immigració, el nombre d'infants amb necessitats educatives especials, la participació en l'AMPA de les famílies a nivell global o qualsevol indicador que mesuri la implicació de la comunitat i l'estat d'aquesta.
Un altre indicador que hi ha és a nivell de resultats. D'una part els resultats de les proves internes i de l'altra les externes. Les primeres són les que fan els mestres al centre i les altres les que vénen donades pel Departament, les conegudes com a Competències Bàsiques.
El darrer indicador fa referència als recursos. El nombre d'alumnes per aula i mestres per alumnes, així com de vetlladors i altres recursos de què disposa el centre.
De fet però, el que ens va dir que determinava la categoria de centre, bàsicament, és l'assoliment de resultats: el segon indicador, tot i que aquest està lligat amb els altres dos. Lògic. Si  una escola no és especialment complexa i té força recursos, se li suposa i espera que tingui bons resultats. De la mateixa manera si és una escola complexa i té pocs recursos sembla lògic que els resultats no siguin del tot els desitjables. Però és clar, són tres paràmetres i de combinacions n'hi pot haver força, però difícilment sorprendran.
Aquestes dades, a més de servir de reflexió per a l'acció educativa, clau i bàsica per a la tasca docent i per tant tota informació és bona, també serviran, això és nou, per als incentius, com són els sexennis dels mestres. I això, ja no sembla tan positiu i m'explico.
Un mestre que treballa en una escola amb bons resultats, que no és complexa i té recursos, no cal que justifiqui res. Els sexennis els tindrà sense dificultats. No haurà d'aportar cap prova de la seva tasca docent. Ara bé, un mestre que estigui en una escola molt complexa, amb pocs recursos i que tingui mals resultats, d'altra banda força provable, per assolir els sexennis haurà de demanar una avaluació interna. Un examen a la seva tasca per poder demostrar que val i s'ho mereix. No discutiré si cal o no cal aquesta avaluació, segurament sí que cal, però el que sí que veig és que amb aquest criteri em sembla que s'enquisten les escoles difícils. Es cronifiquen. Un dels motius, no l'únic, però sovint força determinant perquè una escola no acabi d'arrencar, és que la complexitat d'aquesta i les dificultats que comporta treballar en ella, fa que força mestres canviïn de centre quan puguin. Si ara, a més, sumem que per obtenir un reconeixement a la tasca cal obtenir bons resultats, en escoles on ho tens tot en contra, possiblement les escoles més complexes tindran equips docents molt inestables, perquè així que puguin, encara més marxaran, ja que veuran que a col·legues seus se'ls poden reconèixer mèrits sense cap esforç mentre que ells, que s'esforcen dia a dia, a sobre hauran de passar una revàlida. Vaja, que em sembla que més que potenciar i apostar per una educació de qualitat
per a tothom, es va cap a una educació més elitista, afavorint els millors en detriment dels més desafavorits i els centres, en comptes de ser anivelladors d'oportunitats, esdevindran fixadors de classes socials. Ep, i consti que no em trobo en aquest darrer cas, al contrari.