divendres, 13 de febrer de 2015

Qui els entengui, que els voti

Jo no hi entenc de tacticismes. Bé, un xic sí, però trobo els límits molt aviat. Hi ha línies -ara que està de moda això de les línies vermelles- que crec que no s'han de creuar.
L'altre dia al Congrés espanyol es va votar la nova llei del codi penal i per sorpresa de tothom, els de CiU van discrepar. Van mostrar diversitat de parers. I això està força bé. Ara, el més sorprenent és que amb aquesta nova llei, fent-ne una lectura interessada, accions encaminades cap a la Independència de Catalunya i per tant a trencar l'ordre constitucional establert, serien considerats actes de terrorisme i per tant, seria de suposar que partits nacionalistes votessin en contra d'aquesta. Davant d'això, els d'Unió no van dubtar. Van votar a favor d'aquesta. Segurament ens haurem de preguntar si realment volen la Independència o bé diuen que sí, però alhora preguen per tal de que no arribi mai aquesta. Bé, s'entén amb en Duran malvivint a l'hotel Palace. Deu tenir unes presses a marxar d'allà... D'altra banda els Convergents. Aquests semblava que sí, que anaven de debò i per tant, conseqüents amb el procés van votar que... Que endavant. Que no li posen traves.
Però com s'entén. Quin rèdit en treuen si aquesta ja s'aprovava per majoria sense el seu servilisme? Si votessin que no, a la llarga podrien justificar accions encaminades cap a la llibertat nacional, però votant com voten, només fan que donar munició als unionistes.
De debò, no ho entenc. Només sé que fan la puta i la Ramoneta, però no sé veure què és què, ni qui és qui.