Fem deures?

Un dels aspectes que més m'ha fet rumiar en la meva tasca de mestre ha estat el tema dels deures. La raó d'aquests. Hi ha moltes visons, tantes com mestres, però de fet, totes deuen ser bones o cap és bona, perquè tots els models conviuen. Hi ha mestres que en posen molts i d'altres que no en posen gaires i tot sense cap pauta establerta. Depèn del curs i del mestre que et toca en cada moment.

Un servidor és de posar-ne pocs. Molt pocs. Però que en posi pocs, no vol dir que pensi que ho faci millor o pitjor que els meus companys, senzillament, crec que per assolir els objectius establerts, ja em va bé fer-ho com ho faig i per descomptat, com els altres mestres intento fer el millor pels infants que tinc. 

Alguns pares, pocs, alguna vegada m'han demanat que els en posi més, per habituar-los a patir per tal de que quan vagin a l'Institut els sigui menys dolorós. El mateix argument, per mi, ja cau pel seu propi pes, però el seu plantejament em permet que els argumenti perquè no en poso gaires.

Un deure el veig en primer lloc com quelcom per treballar un hàbit, l'hàbit de recordar fer quelcom. L'hàbit de responsabilitzar-se de quelcom. Per tant, per treballar aquest hàbit, em va bé qualsevol excusa, des de portar un llibre, a retallar una foto o demanar qualsevol cosa a casa, és igual, el fet és recordar una cosa. Tenir l'escola present.

Altres vegades em serveix el fet d'acabar un treball. Acabar quelcom que jo sé que aquell infant hauria pogut acabar invertint bé el temps, però que no ho ha fet per qualsevol motiu. Per tant, el fet de no ser efectiu a l'aula li representa emportar-s'ho a casa. Ara, ha de ser quelcom que sobretot pugui fer sol. Si l'han d'ajudar és una errada meva, perquè no he de delegar la meva feina als pares. Sóc jo el que s'ocupa de certs aprenentatges de l'infant. Els pares poden col·laborar però mai m'han de substituir. 

Un altre tret que crec que és important és el relacionat amb la jornada laboral. De la mateixa manera que la majoria d'adults no s'emporta la feina a casa un cop acaba el seu horari laboral, si no s'és curt de jornal, els infants tampoc haurien d'endur-se la feina si el dia ha estat ben aprofitat i de nou, això depèn de mi. Depèn de si he estat prou disciplinat per exigir el màxim de cadascú sinó, hauré d'omplir-los de feina per tapar les meves mancances. A més, no totes les famílies disposen del mateix temps o dels mateixos coneixements i per tant, s'estigmatitza certs infants sense ser-ne culpables i aquesta feina afegida sol ser un dels principals motius de disputa a les llars. Un aspecte extern que repercuteix en el benestar familiar sense que aquests hi tinguin res a dir ni en siguin culpables.  

Un altre aspecte i potser un dels més importants, és que els nens i les nenes han de tenir temps per jugar, per distreure's, per idear, somniar, avorrir-se, parlar, passejar... Vaja, per fer qualsevol cosa que no estigui programada i pautada. Que desperti la seva imaginació i que els faci pensar. Que decideixin i que per tant, assumeixin i siguin responsables del seu temps d'oci, juntament amb els seus pares.  

Moltes vegades es ven el deure com a reforç a una tasca escolar, tot i que sovint, si no és un aprenentatge nou i que per tant no els el donaria, no és més que la repetició d'una tasca ja treballada i per tant, l'únic que s'aconsegueix, més que reforçar aquell aprenentatge, és avorrir-lo, fent-lo al final d'esma, sense reflexió, senzillament per acabar, sent pitjor el deure per memoritzar un treball que no pas el fet d'haver de recordar-ho uns dies després si realment s'ha oblidat.

De fet, amb molts deures al final s'aconsegueix l'efecte contrari al que hauria de transmetre l'escola. Hauria de ser un espai d'interès, on el nen hi vagi motivat, amb ganes d'aprendre i de treballar, on no senti angoixes per tot allò que havia de portar i no ha portat, que no li trastoqui la seva esfera íntima i que li representi un repte positiu i no un maldecap. 

De fet, no s'ha demostrat que per tenir més deures un infant progressi més que un que no en té, en canvi sí que està comprovat que un infant amb molts deures és un infant que viu més estressat, trist i cansat i que acaba veient l'escola i tot el sistema educatiu com una llosa a sobre seu de la qual vol fugir ràpidament.