Serà més car el suc que les sardines?

Mercat al carrer

Fa temps, a Calders, un grup de voluntaris van començar a recollir diferents objectes per vendre'ls i destinar els guanys a finalitats socials. Aquests voluntaris dediquen el seu temps i esforç per tal de suplir les mancances que té l'administració, més paleses des de la crisis, i ajudar als desafavorits.
Al principi, aquests mercats al carrer es feien de manera puntual per Festa Major d'hivern o bé d'estiu. Ara bé, la gran rebuda que tingué i la gran quantitat de material emmagatzemat, féu que fos necessari una ubicació permanent, com a punt de referència, i a la possibilitat d'obrir més vegades a l'any.
En un principi anaren a Ca la Marieta, un local de la parròquia, al costat d'aquesta. Allà varen fer una botiga molt bonica i petita, però durà poc. Ara han obert la botiga a un antic local que abans l'Ajuntament tenia llogat a la plaça Major. Aquesta botiga obre, segons les informacions de la pàgina web de Calders Cívic, tots els dijous de 6 a 8 de la tarda i l'últim cap de setmana de mes, d'onze a una. És una iniciativa lloable. Gent que destina el seu temps i el seu esforç a una tasca tan altruista mereix ser reconeguda, ara bé, potser caldria veure si és la manera més eficaç d'ajudar als necessitats.
Aquest local privat l'usava l'Ajuntament com a Casal d'avis i el va deixar per tal d'estalviar-se els aproximadament 500 € mensuals que costava, més o menys 6000 € l'any i passà el Casal d'avis a un local propi. Ara sembla que l'ha tornat a llogar. Reconec que podria estar equivocat i que el llogués directament l'entitat, ja que es fa difícil trobar informació a l'únic mitjà informatiu oficial de l'Ajuntament, la pàgina web, però sembla, pel que comenten, que és així. Per tant, costa de creure que amb els pocs dies que obren -i no és una crítica al temps que hi dediquen, per descomptat, que ja és molt- puguin quadrar els números. Així doncs, tot i voler reconèixer la tasca que fan, crec que és lícit demanar que es plantegin, si aquest local el paga l'Ajuntament, si és la millor manera d'ajudar a la gent. Podria ser que ho fessin amb la mateixa intencionalitat com s'havia fet quan es començava el reciclatge. En un principi, el triatge anava a parar tot a l'abocador, no n'hi havia prou perquè la tria fos rendible, però un cop la gent s'hi acostumà, aleshores s'engegà el reciclatge amb la gent ja preparada. Vaja, una manera d'esperonar la gent a anar a la botiga.

Ca la Marieta

En aquest cas però, potser irònicament estarem destinant diners públics d'ús social a tapar les despeses que té una botiga amb finalitats socials i potser aquesta s'acabarà menjant part del pressupost per a serveis socials que volien augmentar. No ho sé pas, però el que sabria greu és que una feina ben feta, generosa i necessària, es veiés eclipsada per un error en la gestió.