La cavalcada de reis

Avui és un dia màgic. Un dia especial. N'hi ha que diuen que pels nens és un dia d'emocions a flor de pell, però de fet, pels grans també ho és.
Al vespre, amb la feina ja feta, anirem a veure la cavalcada. A les grans ciutats aquestes són esplèndides. Carrosses i més carrosses amb mil i un motius. Les dels reis, precioses, ben guarnides, gairebé fastuoses. A dalt, asseguts i envoltats de patges, ses majestats contemplen la gent. Una carrossa per cada rei i més carrosses per als regals. Somrients, saluden al seu pas als infants mentre els seus lacais, a mans plenes, tiren uns dolços que a dures penes arribaran a tocar el sòl. Els nens en van delerosos. Els avis també. I alguns parents, massa i tot. Les rues són el tap que destapa l'ampolla de la il·lusió. Aleshores només caldrà esperar la nit. La rua és prou impressionant per presagiar uns reis generosos. A Calders, per contra, la rua és modesta. És familiar. És cert que cada any hi ha més gent mirant i és que s'ho han guanyat a pols, per allò d'aprofitar el que es té. Des d'un extrem del poble arriben els reis. Els nens els esperen amb fanalets que s'han fet ells. Abans arribaven a peu, caminant entre els xics, ara no, van en carrossa. Davant seu, una corrua de patges amb torxes obren el camí. A pas solemne. A vegades amb música en viu. A vegades no. Damunt la carrossa, l'única carrossa que hi ha, els reis van llençant caramels i saludant als més xics fins que arriben a l'església, on fan una breu visita. Després, cap al Centre Cívic on tothom qui ho vulgui, pot pujar a parlar amb ells. A conversar les vegades que vulgui i l'estona que desitgi. Són propers. Són trempats. Malgrat tot, la sala es va buidant. Hi ha nervis i tothom frisa. La nit és màgica i no es pot esperar. Tothom se'n va cap a casa i és aleshores quan els reis visiten les llars. Tres reis per totes les llars de Calders. Només cal demanar-ho amb antelació i segons l'edat de l'infant, vindran en una franja horària o altre. I entre viatges a la finestra per veure si arriba el rei o no, si aquell soroll de cotxe és reial o no, l'espera es fa menys llarga, fins que de cop, el timbre sona i el rei, mai saps quin vindrà, amb els seus patges arriba. I què dir-ne d'aquells instants, d'aquelles mirades, d'aquelles confidències. Només que cal viure-ho per compartir la il·lusió de l'infant. La il·lusió de la nit de reis. D'aquesta nit.