Senglanada 2015

Quin goig que feia de veure el camp de futbol. Quina gentada que hi havia. Tot el terreny de joc estava ple de cotxes. A la pista del costat, la de bàsquet, hi havia tot de moviment. Ja de bon matí hi havia el foc encès per tal de tenir brases per fer les botifarres. Al centre de la pista, en una gran carpa, una mica d'esmorzar. Un mos per agafar forces abans de la traca d'inici. I en un racó i altre, més carpes amb gent. La més nombrosa, la de les inscripcions. Un formiguer de gent anant i venint. La Senglanada mou molta gent. De fora, que vénen a córrer i sembla que tenen la data marcada en vermell al calendari per no descuidar-se'n, més de tres-cents ciclistes altre cop, i del poble, que organitzen i col·laboren amb il·lusió i entusiasme en allò que calgui.
Tot el matí és un no parar. Un moviment continu d'anades i vingudes de gent. Per a un observador extern, podria semblar un espai caòtic, a vista d'àliga potser, però hi ha un ordre i una organització estricte. Tothom té una feina o altre assignada i la fa de manera autònoma i eficient. Els anys que fa que s'organitza es noten i només calen quatre indicacions, donades dies abans o instants abans, perquè cadascú sàpiga què se n'espera d'ell i per si de cas, hi ha qui vetlla per tal de que no quedi cap peça solta. Els mateixos que vetllen mesos abans perquè la cursa sigui un èxit.
Com sempre, en acabar, se celebra la feina ben feta. Perquè quan en un poble tan petit s'organitza un acte com aquest, dels més multitudinaris que es fan i hi pren part tanta gent del poble, és que les coses es fan bé. Molt bé. D'una banda pel tracte personal que fa que cada any hi hagi més gent col·laborant i de l'altra per l'elevat grau de professionalitat, malgrat tothom és amateur, dels organitzadors, que tenen cura de tots els detalls per tal de que la cursa, cada any sigui un xic millor que l'anterior.
Un any més acabem la Senglanada amb un bon regust de boca, sabent que s'ha fet una bona feina i que hi hem contribuït.