dimarts, 20 de gener de 2015

La pressió, la clau de volta

Diu, el sopes integral, que encara que sortim tots els catalans al carrer no ens farà cas. Que la unitat de l'Estat està per sobre de tot i que ni milions de persones amb el seu vot, faran que canviï de parer. Una de les preguntes que em vénen al cap, després dels grans arguments desplegats pel líder d'aquest partit de caixa B, és perquè va anar a Paris a manifestar-se, ell que no creu en la pressió popular.
Però de fet, la pressió popular és l'únic que els mou i els fa tremolar, busqueu sinó els seus tresorers.
Els darrers anys n'hem tingut exemples clars. Un d'ells a partir de les manifestacions de les diades. Qui es pensaria que un partit acomodat, mesell i poc inclinat als canvis, si aquests no els proposa ell, com és CiU, faria un tomb radical i esdevindria punta de llança del procés. D'acord, d'acord. N'hi ha que arrufen el nas en sentir això. No seria el primer cop que els convergents ens vendrien per un plat de llenties o girarien l'esquena als seus, com a les olimpíades del 92 amb tot el moviment reivindicatiu, però ara, potser estan un xic massa involucrats i se'ls veuria massa el llautó o qui sap, potser, veuen la força d'aquest clam i el volen aprofitar. Tant se val. Som on som.
L'altra fet que em diu que la pressió popular serveix per quelcom, el tenim en l'exemple de la unitat d'hemodinàmica de l'hospital Joan XXIII de Tarragona. Després d'una breu revolta popular, aquesta es tornarà a obrir.
I darrerament un altre cas. Durant anys, el cas del 4F va estar en vies mortes. Bé, jutjat i sentenciat, malgrat els crits d'auxili dels acusats al considerar que s'havia fet amb ells una injustícia. Després de la projecció del documental "Ciutat morta", a més de les amenaces rebudes pels protagonistes d'aquest i els acomiadaments que ràpidament desmenteixen certes empreses, l'Ajuntament en ple de Barcelona, quins nassos fins i tot l'Hereu des del seu cau, ha demanat a la fiscalia que reobri el cas. Val més tard que mai, encara que per alguns, massa tard.
Vaja, que de fet, encara que ens diuen que la pressió popular no serveix per a res, quan es fa, obté resposta i potser per això ens volen fer creure que no serveix per a res, per tal que no l'exercim i aconseguim els nostres objectius, perquè quan anem plegats, som invencibles.