Al PP, ni aigua.

Aragó...

Vendre fum és fàcil. Dir quatre mots, surt regalat. Els del PP ens volen fer creure que respecten Catalunya i tots els seus ciutadans, però de fet, mentre diuen això, legislen per acabar amb la diferència. A Aragó amb la llengua, a l'Estat, els papers espoliats. Arreu, robant.
He conegut regidors del Partit Popular que podien semblar més o menys raonables, però de fet, només són el maquillatge d'un partit mesquí, tirà i dèspota que només persegueix uniformitzar l'Estat i aquesta uniformització passa per l'eliminació de la diferència. Però això no ho diuen. És políticament incorrecte i per tant tenen un argumentari agradós per convèncer als il·lusos. Als que volen directament la desaparició de la nació catalana ja no els enganyen, saben que és el seu partit. Els que els voten per qüestions econòmiques però se senten catalans, són uns rucs. Uns ignorants. No saben que ja tenen Unió?
Anar de cara seria massa gros i per tant, prometen coses que a l'hora de la veritat esdevenen la xocolata del lloro. Res en ferm. Ara segueixen escapçant allà on poden. On han sembrat la llavor de l'odi i la desconfiança. A la franja. D'una banda parlaven de no sé quines collonades de llengües, unes denominacions impronunciables, per ara, temps després, fulminar la presència del català. Perquè són hereus del franquisme i la feina que va començar el nap buf l'han d'acabar. És el seu ideòleg. Si idees podien sortir d'aquell bastard. I en això estan.
Sé que molts creuen que passant dels populars n'hi ha prou. Jo crec que no. Cal anar més enllà. Cal atacar-los amb les mateixes armes. Desemmascarant aquest partit corrupte, roí, aprenent de genocida de nacions i fals. Cal fer el buit als seus representants, perquè quan algú et vol eliminar, no pots contestar-li amb una rialla. Amb un somriure. Cal assenyalar-lo i fer-li escarni. Cal que es trobin sols i ni amb l'argument del joc net polític es trobin companys. Perquè s'han de sentir sols. S'han de sentir estranys, perquè són estranys a la llibertat i a la democràcia. Són enemics ocults dels drets de les persones. Tenen bones paraules, ploren molt i ensabonen més, però de fet, són perillosos i nocius. Són la pesta d'aquest segle i com a tal, cal trobar la manera de foragitar-los, de minimitzar-los. Ja sigui estigmatitzant-los traient-els-hi la màscara o bé mostrant la seva obra i sobretot, enlloc pactant amb ells.