Avui ens traiem una rèmora de sobre i tenim un paràsit menys. Encara en queden força, tota la prole i ves a saber quin està pitjor, peraquests ja truquen a la porta per poder seguir amb la vida regalada de l'antic monarca.
Alguns lloen la figura que ha representat. Li surten elogis d'arreu. Alguns per aquell vint-i-tres de febrer, però que si ho mirem bé, aquell cop d'Estat barroer i maldestre a qui va afavorir més, en comptes dels colpistes, fou a un rei mancat de credibilitat i alguns polítics mediocres, i per això no deixa de ser interessant plantejar-se l'origen de tal acte penós. L'altre fet que els noticiaris obviaran, a més de la fal·lera d'aquest ossos de vidre per les corbes femenines, serà el suposat accident en que el seu germà, el preferit d'en Joan de Borbó, acabà amb un tret mortal sobre la catifa del palauet d'Estoril.
Ara serà el rei un tal Felip. Un altre Felip. Aquest, a més ha aconseguit quelcom que cap altre havia aconseguit. Mantenir els privilegis d'un rei i alhora acabar amb els deures que no li interessaven, com podia ser haver de casar-se amb una parenta llunyana, fet que ja ens diu quin tarannà porta aquest, pitjor que son pare que com a mínim va haver de passar per la vicaria amb una reina. També és cert que després feia el correllits cada dia, però això ja va amb el càrrec.
La veritat però és que si bé m'importa poc, m'importa pel fet que m'afecta i de moment, fins al 9 de novembre, aquests vividors xarlatans, viuen a costa nostra i les festes que es regalen les paguem entre tots els que estem sota aquest regne que ens empresona.
El que se'm fa més estrany però, és veure que hi ha gent que els dóna suport i que teòricament no en treuen res a canvi. Em fa témer que hi ha molta gent que té un enorme complex d'inferioritat i sinó, com es pot justificar que s'idolatri un personatge poc més que un enze senzillament perquè és fill d'un altre vividor? A més, tenint en compte que la poca barreja de sang fa que la descendència tingui problemes de salut i mentals contrastats, voleu dir que és prudent cedir la governabilitat d'un Estat a uns personatges exposats a un munt de malalties i tares congènites senzillament per mandat diví?
De fet, aquesta forma de govern no deixa de ser una forma de govern arcaica, absurda, interessada i injusta que convé a una certa elit i que s'imposa sobre una majoria governada i silenciada per tal de mantenir i justificar uns privilegis, d'altra banda injustificables, però que molts veuen amb bons ulls si poden arreplegar quelcom del pastís.
Com deia aquell, el rei ha mort -abdicat- mori el rei.
1 comentari:
Encara que ens ha condicionat, crec que la majoria de catalans no ens hem sentit mai com a propi el monarca que acaba d'abdicar. I el que preten substituir-lo... encara menys.
Fita
Publica un comentari a l'entrada