diumenge, 8 de juny de 2014

S'acaba el curs. S'acumula la feina.

Si els finals de curs ja són complicats com a mestre, quan amb quinze dies vols acabar coses que potser necessiten més dies per fer o quan prems un xic l'accelerador quan potser no caldria, qui sap si per por de deixar-te coses al tinter, la cosa es complica si ho combines amb el paper de pare i aleshores esdevé una odissea.
Divendres vàrem tenir la festa de final de curs de l'escola del gran i ja vàrem acabar tard. Dissabte, perquè els finals s'acumulen i no seria un final de curs digne de menció si no passés aquesta acumulació d'actes, vàrem també tenir el final de temporada de futbol. Un partit al matí i el dinar de comiat amb jugadors, familiars i simpatitzants tot seguit i per acabar-ho d'adobar, avui com qui no vol la cosa, la cloenda de judo. Una exhibició al matí que ha durat fins al migdia. I és clar, avui, a la tarda, tots estàvem trinxats, però per acabar-ho de rematar i per escampar la boira, he anat a córrer una estona. Per desconnectar. Per trobar-me amb mi després de tants actes socials i se m'ha posat bé, molt bé, el que necessitava per començar la setmana amb energia.