Pals a les rodes

Fa uns mesos ens varen confirmar que l'escola canviaria d'edifici. De sempre l'escola ha estat en unes dependències provisionals. Les poques aules que té són part de l'ajuntament. Una d'elles estava destinada a ser la biblioteca, una altra és el centre cívic del poble i les altres, minses i reduïdes havien de ser despatxos. A més, està en dos pisos que no comuniquen entre ells i que cal voltar l'edifici per anar d'un lloc a l'altre. Per tant, fa uns mesos ens varen donar una gran alegria.

Viatge a l'estranger fet amb
els nens i nenes de sisè.

Aprofitant la ben entesa, vàrem decidir plantejar un canvi més profund. Les tres persones que som a l'escola i que se suposa que l'any vinent continuarem, vàrem decidir fer un projecte d'escola però mirant diferents models educatius, d'escoles amb un tarannà més innovador, participatiu i experimental que funcionen a d'altres indrets de manera més que satisfactòria. Un cop vàrem tenir l'esquelet del projecte i les idees clares, ho vàrem presentar a les famílies per demanar la seva complicitat i alhora suport. Aquesta arribà sense reserves, com generalment passa. El projecte engrescava a tothom i ja es veia l'escola com a focus de vida i participació on els infants podrien créixer il·lusionats i segurs, vivint l'aprenentatge de manera natural i enriquidor.
Poc a poc vam anar bastint les línies mestres, dedicant-hi hores, temps i esforç, però l'escola que somniem, l'escola que volem, va anar prenent forma i només calia acabar aquest curs per engegar definitivament el projecte i posar en marxa l'escola.
Avui, quan les idees són més clares i la il·lusió és més forta, han sortit les plantilles de centre que atorga el Departament i de cop i volta, sense massa sentit, aquest ha retallat una de les places, bé, mitja, de l'escola i per tant, tot allò que havíem pronosticat i planificat se'n va a norris. Cal dir que per més inri l'any vinent augmentem de nens i nenes a l'escola en comptes de disminuir.
El problema, segurament, és que allà al Departament som un número, una dada i tan els fa si es treballa més bé o més malament, si s'engega un projecte o es planifica quelcom. És igual. Cal reduir despeses i en comptes de mantenir els impostos de jocs, per exemple, redueixen plantilles eliminant places.
Ara tocarà demanar, exigir i empipar i a la llarga veurem què passa, però el que està clar és que seguirem vivint en aquest núvol d'incertesa a que ens tenen acostumats.
És per raons com aquesta, en que l'Educació es veu que no és prioritària, així com la sanitat altres vegades, que em revolta veure com s'inverteixen diners en una casa reial totalment prescindible, en uns càrrecs polítics interessats o bé en unes infraestructures inútils, per dir alguns exemples i qui digui que barrejo naps i cols que pensi d'on surten els diners que financen tots aquests exemples. Per tant, necessitem aviat la Independència i, sobretot, sobretot, sobretot, un govern d'esquerres, perquè només l'educació ens farà lliures.