Felip de Borbó ha de ser rei. Felip VI ha de pujar al tron. Ha de continuar la línia successòria, ha de regnar. Ha de seguir la nissaga i d'aquesta manera, un cop sigui coronat, haurà acceptat l'herència rebuda. Haurà acceptat la seva vinculació amb el passat que el fa rei, perquè només és rei si segueix una línia successòria i per acceptar aquesta, per acceptar els privilegis dels seus avantpassats per tal de poder-se posar la corona lluent al cap, ha d'acceptar com a propis tots els fets dels seus avantpassats, perquè una cosa va amb l'altra. No pot reclamar només la sang pròpia i alhora rebutjar l'aliena. I acceptant tot això, accepta el reconeixement de la massacre que va fer el fill de la grandíssima Felip V, perquè sense aquesta, segurament no seria rei i això és bo. Això va bé.
En Gallardon, aquest ministre que semblava obert i modern abans de ser al poder però que s'ha destapat com un carca recalcitrant i cínic, ha tirat endavant una llei polsegosa entre d'altres, per tal de tancar la porta a resoldre assassinats i massacres fets en la dictadura i alhora negar la justícia universal. Ara bé, en un futur Estat Català, amb les seves lleis i amb els seus drets, segurament aquesta iniciativa desapareixerà i possiblement qualsevol barceloní o català, a més de denunciar qualsevol dels dirigents de l'actual partit popular per temes relacionats amb la dictadura, podrà encausar al cap de l'Estat com a successor i per tant com a beneficiat i principal òrgan visible del genocidi fet a Barcelona el 1714. Un atac a població civil sense cap tipus de justificació, només equiparable al bombardeig fet durant la guerra civil a Barcelona per les tropes franquistes. Pot semblar absurd i fora de temps, però una cosa va amb l'altra i coses més estranyes s'han vist.
Com diu el bon Titot, si el rei vol corona, corona li darem. Que vingui a Barcelona i més enllà del 9N li cobrarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada